Un grup de visitants, allotjats en una de les 18 cases de pagès que hi ha al Priorat, volia anar a passar el dia a un celler. Volien conèixer com es fa un vi que tothom diu que és tan bo, visitar les vinyes i tastar-lo. Segurament haurien acabat comprant unes quantes ampolles i, després, haurien dinat en algun restaurant. Però la mestressa de la casa de pagès no sabia on enviar-los perquè, de fet, en tota la comarca són escassos els cellers que, de tant en tant, organitzen visites i tasts de vins.
Aquest cas és real i il·lustra allò que s'ha de solucionar perquè el Priorat exploti l'enorme potencial turístic que té. De fet, i gairebé de manera espontània, ha sorgit una incipient indústria de serveis que intenta abastir a un gruix de visitants cada cop més nombrós, però que actualment ja es veu superada per una demanda que ja no en té prou d'anar pel seu compte i reclama que algú els ensenyi la comarca.
A Bordeus, la identificació del vi amb el turisme és omnipresent. Fins i tot un agosarat arquitecte ha creat uns jutjats on les sales recorden tines d'un celler. Burdeus és la capital d'una regió reconeguda per la qualitat dels seus vins i que ha sabut explotar el turisme fins a ocupar el 34% de la població activa, segons dades de l'Oficina de Turisme. A Bordeus, l'administració pública i la iniciativa privada van de bracet per organitzar una vasta oferta, i aquest precisament ha estat el motiu d'una visita recent promoguda pel Consorci per al Desenvolupament Econòmic del Priorat.

Bordeus a l'horitzó

Salvant les enormes distàncies demogràfiques, entre el Priorat i la regió de Bordeus existeixen similituds. Qualsevol campanya promocional de Bordeus ven paisatge, vi de qualitat i cultura. Exactament els mateixos eixos que centrarien una campanya publicitària del Priorat. Bordeus disposa d'un importantíssim turisme de sol i platja, però la majoria de comarques vinícoles estan allunyades dels centres de massificació turística. Més o menys com la Costa Daurada.
Però, al contrari del que passa al Priorat, a França les oficines de turisme poden vendre paquets turístics, i serveixen de pont entre els visitants i l'oferta. A l'Estat, les lleis sobre la competència i el lliure mercat dificulten aquest model. I més diferències: els consells reguladors de les 54 denominacions d'origen que hi ha a Burdeus segueixen uns criteris estrictes pel que fa al control de la qualitat del vi hi ha diversos graus qualitatius, i cada ampolla passa un examen anual , però també tenen capacitat per regular l'ordenació del territori. Cuiden de la coherència del paissatge amb el producte que elaboren.
Representants dels principals agents econòmics del Priorat cellers, cooperatives, cases de pagès, restaurants van coincidir en un viatge pensat per prendre consciència que la col·laboració entre sectors és indispensable perquè el Priorat exploti el seu potencial.
L'excursió a Bordeus, però, no és més que un altre pas de la feina que en els darrers anys s'està fent des del consorci per buscar vies de desenvolupament econòmic per la comarca. Estudis, diagnosis sobre l'estat de la comarca, gestió de programes europeus... Tot està encaminat cap a la mateixa finalitat: augmentar el nivell de vida.
De les opinions dels que van assistir al viatge se'n desprèn un futur optimista, que exigeix constituir a la comarca un o diversos organismes integrats tant pel sector públic com pel privat capaços de posar-se d'acord en les qüestions bàsiques. El procés no fa fet res més que començar però, d'entrada, ho ha fet amb bon peu. Ara la gran tasca és posar d'acord ajuntaments, cellers, cases de pagès, restaurants...Impossible? I si no el temps ho dirà.

La unitat de geografia de la URV, al darrere del treball del consell comarcal

El Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili és el responsable d'un seguit de treballs de diagnosi de la comarca. Jaume Salvat, que juntament amb Rafael López Monné s'ha encarregat del treball de recerca, creu que el Priorat pot organitzar un turisme a la seva mida perquè «no cal corregir res», ja que aquesta indústria és incipient. Creuen que els dos eixos bàsics per al desenvolupament turístic han de ser la cultura del vi i el paissatge, i en aquest segon eix el parc natural del Montsant pot tenir un paper central.

L'esperit de Bordeus. El contrapunt

El Priorat ha guanyat en autoestima. La gent del territori creu ara en les possibilitats d'una comarca que acaba de sortir del procés que ha representat el pacte comarcal sobre energia eòlica, i que ha anat molt més enllà del «sí» o «no» als molins de vent. A les assemblees de la plataforma, als ajuntaments i al consell comarcal s'ha discutit sobre el futur de la comarca, i ha quedat clara la sintonia entre els diversos agents econòmics i socials. Sense aquest consens previ seria difícil d'explicar un acord recent entre cooperatives i consell comarcal per promoure l'altre producte de la comarca, l'oli.
Aquests precedents són la millor manera de començar una nova entesa molt més àmplia, que ha d'involucrar alcaldes, comerços, restauradors, hostalers, cellers i cooperatives però que també ha de fer possible la comunió entre el Priorat històric i la resta de la comarca. «La unanimitat no hi serà mai», apunta el president comarcal Jordi Argilès, però al mateix temps afegeix que «segur que ens podem entendre i treballar plegats». L'actual consorci del Priorat aplega a parts iguals sector públic i privat, fa anys que gestiona els fons europeus dels programes Leader, i s'apunta com l'organisme capaç d'assumir un paper aglutinador. Això es va dir a Bordeus, on 24 persones vinculades a negocis o administració pública van aprofitar per discutir les maneres d'aplicar el model turístic francès al Priorat. Però el que no es va dir i sí que es va notar va ser més important: ganes de treballar.

Cellers que venen el 20% de la producció als seus visitants

Els cellers, o chateaus, de Bordeus reben uns ingressos considerables només amb les visites. En el celler de Saint-Emilion, a la denominació d'origen Saint-Emilion, un municipi declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco i que molts consideren el cor de l'extensa regió de Bordeus, explicaven que bona part del seu negoci se sustenta en les visites i que col·locaven als turistes un 20% de la seva producció. Els seus vins estan considerats entre els millors de la regió de Saint-Emilion. En una altra comarca, al Medoc, un celler estrella com el Mouton-Rothschild també concedeix visites guiades, i fins i tot té contractat personal exclusivament destinat a ensenyar les instal·lacions.

L'equivalent a cases de pagès, però especialitzades en la cultura del vi

Sota el nom de Gites de France s'apleguen les cases de pagès associades del país gal. A la regió de Bordeus, però, han proliferat les Gites Bacus, que acullen els visitants interessats a conèixer el vi de la zona. La comunicació entre les cases de pagès i les oficines de turisme fa possible que el visitant pugui programar-se una ruta completa per l'àrea propera al seu allotjament. No tots els allotjaments rurals estan associats, però la majoria sí. L'associació garanteix al consumidor la qualitat de l'establiment i vetlla pel compliment d'unes normes d'edificació que eviten grans diferències entre les cases.

El consell comarcal, abocat a l'agricultura i al desenvolupament turístic

Dos eixos marcaran la política del Consell Comarcal del Priorat: l'agricultura de qualitat i el turisme també de qualitat. Pel president de l'ens prioratí, Jordi Argilès, aquestes són les dues millors opcions de creixement econòmic de la comarca, ja que la indústria «difícilment» voldrà establir-se en una comarca deficient en comunicacions. Per a l'any 2002, el Priorat ha presentat la sol·licitud més ambiciosa per al programa Leader, diners que es destinaran íntegrament al desenvolupament del turisme.