Endre
Friedmann, més conegut pel nom de Robert Capa, va néixer
a Budapest, Hongria, l'any 1913. El nom de Robert Capa va néixer
per motius purament comercials. La seva companya Gerda Taro i ell mateix,
van inventar-se el nom, a partir del qual va començar el seu èxit,
tot i que el van arribar a acusar d'utilitzar un nom molt semblant al del
director de cinema Frank Capra. La polèmica, però, es va
oblidar ben aviat, quan va començar a ser anomenat "Roberto". El
1931 , amb disset anys, va haver de fugir d'Hongria a causa de les seves
simpaties amb el partit comunista i la seva participació en manifestacions
i protestes contra el règim hongarès. Es va traslladar a
Berlín, d'on també va haver de marxar l'any 1933 a causa
del règim nazi, i es va instal·lar a París, on va
conèixer els que anys més tard serien cofundadors de l'agència
Magnum. El seu primer reportatge fotogràfic el va realitzar durant
la guerra civil espanyola, on va venir per cobrir la resistència
republicana davant la rebel·lió del general Franco, i on
va aconseguir prendre una de les seves fotografies més conegudes:
"Mort d'un Milicià, 1936". Aquesta fotografia, que forma part d'una
seqüència fotogràfica, va donar la volta al món
i avui dia encara és una de les millors fotografies del seu gènere.
En ella es plasma el moment precís de la mort d'un milicià
republicà, Federico Borrell García, d'Alcoi. Al final d'aquest
reportatge trobareu una selecció d'imatges de la guerra civil que
va prendre Robert Capa, inclosa la seqüència sencera de "Mort
d'un Milicià, 1936", feta prop de Còrdova el 5 de setembre
de 1936.

Robert Capa va ser al Priorat el 16
d'octubre de 1938 (17, segons algunes fonts), quan es va celebrar l'última
revista militar dels brigadistes a la guerra civil espanyola, a la carretera
que uneix Pradell i La Torre de Fontaubella, abans del gran homenatge que
es va fer a Barcelona el 26 d'octubre de 1938, després del qual
es va iniciar el retorn dels combatents als seus respectius països.
Va ser aquell 16 d'octubre que Robert Capa va ser a Falset, Marçà
i la Torre de Fontaubella fent algunes fotografies. A tall de curiositat,
la fotografia del llibre "Soldados de Salamina" va ser presa per Capa a
Les Masies (l'Espluga de Francolí), i possiblement correspon a un
brigadista italià (foto de la dreta). En el llibre "The definitive
collection" de Robert Capa s'inclouen 205 imatges de la guerra civil, tres
de les quals estan fetes al Priorat i unes altres tres a Les Masies.
Algunes de les amistats de Robert
Capa eren Picasso, Henri Matisse, Ingrid Bergman, Ernest Hemingway i el
mateix Milton Wolff, anomenat "el Llop", el darrer comandant dels brigadistes
americans, que va ser fotografiat per Capa al Priorat al capdavant de la
Brigada Lincoln. Wolff, que serà a Marçà durant els
actes de commemoració del 65è aniversari
del Comiat de les Brigades Internacionals (31 d’octubre, 1 i 2 de novembre
de 2003), és un dels personatges que el mateix Hemingway
va retratar al llibre -després portat al cinema- "Por quién
doblan las campanas". Està previst que durant els actes, Wolff
sigui fotografiat al mateix lloc on el va fotografiar Capa l'any 1938.
El desembre de 1938 la prestigiosa
revista britànica "Picture Post" va publicar un reportatge fotogràfic
d'onze pàgines sobre laguerra civil espanyola, amb fotografies de
Capa, que aleshores tenia vint-i-cinc anys, introduint el reportatge amb
una foto a tota pàgina del mateix Capa. Davall
la foto es llegia el peu: "El millor fotògraf de guerra del món:
Robert Capa". Poc abans d'anar a Espanya, Capa va ser els sis primers mesos
de 1938 a la Xina per fotografiar el moviment de la resistència
a la invasió japonesa. Del 1941 fins al 1946 va treballar com a
corresponsal de guerra de la prestigiosa revista "Life". Aquell mateix
any es va nacionalitzar ciutadà dels Estats Units d'Amèrica,
i un any després, juntament amb Cartier-Bresson, David Saymour y
George Rodger va fundar l'Agència Magnum, de la qual va ser president
durant tres anys. L'Agència Magnum va ser la primera agència
mundial de fotògrafs independents. A més de la guerra civil
espanyola, Capa i la seva càmera "Leica" van cobrir la 2a guerra
mundial (1941-1945), la primera guerra entre àrabs i israelians
(1948) i la guerra d'Indoxina, a Vietnam, on va morir en xafar una mina
al delta del Riu Roig el 25 de maig de 1954. La fotografia de l'esquerra
és la darrera que va fer Capa abans de xafar la mina que li va prendre
la vida.
Capa odiaba la guerra i va morir
amb només quaranta anys, acompanyant així a la seva companya
Gerda Taro, que va morir el juliol de 1937, als vint-i-sis anys, en ser
esclafada per un tanc republicà durant
la batalla de Brunete, quan es trobava al vehicle del general Walter. Gerda
Taro, que en realitat es deia Gerda Pohorylle, va néixer a Stuttgart
(Alemanya) l'1 d'agost de 1910 (a la dreta, Gerda Taro i Robert Capa a
París l'any 1935). Tots dos van morir al "peu del canó",
en el seu lloc de treball, tots dos van sofrir la guerra i a tots dos els
va separar la guerra. Capa va rebre nombroses condecoracions i homenatges
per la seva fotografia atrevida i intrèpida, tenint per a ell més
importància el drama reflectit en l'instantània que no pas
la qualitat tècnica de la imatge. El 1966 es va crear la Fundació
en Memòria de Bischof, Capa i Seymour, que va suposar la base per
a la creació l'any 1974 del Centre Internacional de Fotografia,
fundada pel seu germà Cornell.
Richard Whelan, biògraf de
Robert Capa, afirma que "l'obra vital de Capa constitueix un document inigualable
d'un període de vint-i-dos anys (1932-1954), crucials del segle
vint, un document realitzat per un home amb la ment d'un artista compromès,
l'ull d'un artista i el cor d'un ser humà càlid. Encara que
les seves fotos són uns registres de valor inestimable sobre alguns
dels esdeveniments més catastròfics del segle vint, transcendeixen
les situacions concretes que reflecteixen. S'aixequen com imatges atemporals
dels aspectes més terribles de la condició humana. Són
també monuments a la fortalesa de l'esperit humà, que pot
sobreviure a tals horrors".
Més de quaranta anys després
de la seva mort, ningú no ha superat la força extraordinària
i commovedora dels seus reportatjes de cinc conflictes bèl·lics.
|