Pere Joan Barceló va lluitar, junt amb el seu pare i el seu germà, al costat de la causa de Carles d'Àustria durant la guerra de la successió, que va enfrontar aquest contra Felip V de Borbó. Quan la guerra va acabar, aquest pagès i llenyataire va tornar a la seva feina, a les seves pertinences a la vila de Marçà, i potser mai no hagués passat a la història si, pocs dies després, un oficial de l'exèrcit vencedor no li hagués buscat les pessigolles en assabentar-se que Pere Joan havia lluitat amb l'exèrcit perdedor. Arrel d'aquesta topada, de la qual en parlem més endavant, Pere Joan va ser perseguit per les autoritats de l'època, fins al punt que per sempre més va restar fugitiu de la justícia borbònica, i es va haver d'espavilar per defensar-se i restar amagat a les muntanyes.

Poc a poc, la lluita de Pere Joan per la seva supervivència i la resistència dels catalans contra l'opressió dels vencedors es van anar tornant en una mateixa cosa, i Pere Joan va passar-se la vida fugint i lluitant contra el poder borbònic, que tant de mal va fer a Catalunya arrel de la derrota de 1714. El "Carrasclet" va ser, amb el temps, un reputat lluitador i soldat de l'exèrcit de Carles d'Àustria, i va participar en importants accions militars contra l'exèrcit de Felip V a les nostres comarques. Un vulgar saltejador de camins per a les autoritats de l'època, però un heroi per als que van veure en ell i els seus partidaris una esperança de restitució de les llibertats robades per Felip V de Borbó a Catalunya.

Aquesta és la vida d'una persona que ben bé podia haver passat desapercebuda per la història, però, com hem dit abans, les circumstàncies (i el destí?) van fer de la vida de Pere Joan Barceló "Carrasclet" fos un cúmul d'aventures, viatges i experiències mai imaginades per un senzill jove llenyataire capçanenc del segle XVIII.
 

Va ser així com els Barceló es van adherir a la causa de l'Arxiduc Carles contra Felip V de Borbó, i quan l'alçament passà al Priorat i l'Ebre de la mà del riudomenc Josep Nebot, Francesc Barceló pare va ser nomenat capità d'unes recent creades companyies lliures de fusellers; Francesc Barceló fill va ser nomenat tinent i Pere Joan alferes. El pare Barceló va morir al front de la seva companyia en una acció prop de Mora d'Ebre. 

L'11 de setembre de 1714, Pere Joan Barceló "Carrasclet" es trobava a Cornudella, on es va assabentar de la derrota definitiva de la causa de l'Arxiduc Carles d'Àustria amb la caiguda de Barcelona. Pere Joan, amb altres 96 fusellers es van traslladar a Reus per entregar les armes després d'haver obtingut el perdó reial el dia 28 de setembre del mateix any. Pere Joan es retirà a la casa familiar de Marçà i es posà a fer de pagès.

Pocs dies després d'haver aconsseguit el perdó reial, un fet va canviar la vida de Pere Joan. Va acudir a Marçà un tinent de cavalleria amb trenta soldats disposats a cobrar la contribució. En saber que al poble hi vivia un ex-capità de l'exèrcit vençut, el va anar a trobar per provocar-lo. Quan el tinent va trobar a Pere Joan, va insultar-lo i fins i tot va intentar donar-li una bufetada, però Pere Joan li va aturar fermament el braç, cosa que va fer enfurismar el tinent i va treure l'arma. Pere Joan, que no anava armat, se li va abalançar a sobre i va començar una baralla entre tots dos. Es diu que si la gent del poble i els soldats no els haguéssin separat, un dels dos hi hauria deixat la vida. Pere Joan fou pres, però es va escapar i va fugir a la serra de la Llaberia. 

Dies després, tot i que amb molta precaució, va tornar al poble (foto: vista de Marçà), i a la tardor, després de les collites es va aventurar a acudir al mercat de Falset, on va ser reconegut. Els jurats Vidal i Olives i el batlle Vilanova, juntament amb gent d'armes, el van detenir aprofitant que es trobava confiat en una rotllana de conversa i el van portar a un calabós subterrani del castell dels comtes de Prades, on va ser emmanillat i amarrat a unes cadenes subjectes al mur, tal i com aleshores s'acostumava a fer amb els criminals. Pere Joan va escapar-se de nou, agafant aquesta vegada el fusell i les municions dels sentinella, a qui va deixar amordaçat abans de fugir cap a les muntanyes de les immediacions de Marçà seguit pel sometent de Falset aplegat a corre-cuita. Sembla, però, que el sometent tenia certa simpatia pel "Carrasclet", i fins i tot Castellví diu que li van proporcionar municions. Sigui com sigui, Pere Joan es va passar tot un any pels verals del la Llaberia, acollit pels diversos masos dispersos pel lloc i la seva mateixa família, que li portava queviures.

Pere Joan es va assabentar de que un destacament filipista havia d'anar a Marçà a incautar els mobles i robes que tenia a casa seva, i va aplegar una trentena de persones disposades a ajudar-lo, i es van apostar en les immediacions del lloc. Quan el destacament sortia del poble, van desarmar els cincuanta-quatre soldats que el formaven, els van prendre tot el que duien i els van deixar anar, encarregant al tinent de la formació que comuniqués al comandant de Tarragona que deixessin de perseguir-lo, donat que estava sent víctima d'una injustícia. Una vegada acabada l'acció, la colla es disolgué i Pere Joan va amagar-se novament a les muntanyes. El seu amagatall era una cova oberta a mig cingle, que no es podia advertir desde baix a causa de l'espessor de la vegetació, i a la qual accedia pujant per un arbre i una vegada a l'alçada del refugi, estenia un tronc que li feia de pont entre l'arbre i la cova. Aquesta disposava d'aigua i fins i tot hi tocava el sol, i la seva ubicació només la sabien el seu germà i la seva muller.

El "carrasclet" va continuar sent perseguit per les autoritats Borbòniques, que fins i tot van arribar a detenir els familiars de Pere Joan per tal que aquest s'entregués. Poc després també van ser detinguts nou veïns, que havien lluitat com a fusellers durant la guerra de la successió, tot i que aquests darrers van ser alliberats en ser atacat el grup de soldats que els conduïa a les immediacions del Coll de la Teixeta per Pere Joan i uns quants companys. Cada vegada que Pere Joan efectuava una acció d'aquesta mena, aprofitava per dir als soldats que comuniquéssin al comandant de Tarragona l'error i la injustícia que s'estava cometent contra ell i la seva família. A més, ara Pere Joan també estava acusat de la mort d'un tal Mr. Lugini, un personatge influent que havia estat governador de Lleida, assassinat a Falset per una revenja familiar en la qual res tenia a veure Pere Joan. 

Amb el temps, les contínues topades dels partidaris de Carrasclet amb les tropes borbòniques que el perseguien van esdevenir una seriosa preocupació per a les autoritats de Tarragona. A més, el malestar popular contra la brutalitat borbònica a l'hora d'exigir el pagament d'impostos anava en augment, així com la persecució contra els que van lluitar en contra de Felip V despertava cada vegada més la simpatia i recolzament popular pels rebels que actuaven arreu de Catalunya contra el règim. (Al costat podem veure la portada del famós decret de Nova Planta dictat per Felip V, amb el qual quedaven abolides totes les institucions i drets dels Catalans).

Corria la primavera de l'any 1718, quan Torrens de Torà, que havia estat coronel de fusellers de la Diputació Catalana durant la guerra de la successió, va escriure des del Rosselló a Pere Joan Barceló, per intentar que aquest es passés a la part francesa de Catalunya per ajuntar-se a l'exèrcit que França estava organitzant per envaïr Catalunya i aixecar-la de nou contra Felip V. Pere Joan, durant aquests anys de lluita i persecució, s'havia tornat més madur, i possiblement va comprendre que, tot i que els francesos tampoc eren de la seva total confiança, calia organitzar-se dins un moviment de gran abast per intentar aconsseguir alguna cosa. De fet, no hi tenia gaire cosa a perdre, donat que a Catalunya Pere Joan encara era considerat per les autoritats com un vulgar saltejador de camí ral, i la seva existència era la d'un vulgar fugitiu. 

Així doncs, després de pensar-ho molt, el dia 1 de maig, juntament amb nou companys i la seva esposa, va partir cap la Rosselló. Van sortir de la vora de la Cartoixa d'Escaladei, i a peu, van resseguir pel Montsant el camí cap a Albarca, i després va continuar, travessant les Garrigues, l'Urgell, el Solsonès i el Berguedà. La necessitat de passar desapercebuts i la desconeixença del terreny, sembla que van ser les causes que la colla es perdés per les valls pirinenques fins que un guía expert els va aconduïr fins al Conflent. Ja a Perpinyà, s'entrevistà amb el mariscal duc de Berwick, del qual ja n'havia sentit a parlar durant el setge de Barcelona, qui li va confirmar el propòsit de restablir l'antic règim de Catalunya. Pere Joan va ser nomenat coronel de fusellers de muntanya del nou exèrcit, amb la facultat de triar-se els seus subalterns, i se li van lliurar tres mil francs per a les primeres despeses d'organització.  El pla era que Pere Joan havia de tornar a Catalunya i esperar l'embarcament desde Barcelona de tropes borbòniques cap a Sicília, moment en el qual hauria d'aixecar un regiment irredentista. Així tornà a través dels Pirineus, seguí fins a l'Urgell i les Garrigues i va entrar al Priorat per Ulldemolins.