Divendres 11 de juny de 2004, J. Ginjaume, El Punt.- L'Institut Català per la Conservació i Recuperació de Rapinyaires (ICRA) va presentar ahir al celler Álvaro Palacios de Gratallops un pla d'acció per la conservació i recuperació de l'àguila cuabarrada o perdiguera a Catalunya. Segons el president de l'entitat, Antoni Beneito, l'objectiu és aturar la davallada en la població, ja que «a partir dels 90 el degoteig de parelles ha estat constant».
Les principals causes de mortalitat d'aquesta au són l'electrocució i l'acció d'alguns caçadors. Tot i això, la degradació dels hàbitats amb menys conreus i, per tant, amb menys conills i perdius (principal font de la seva alimentació) també influeix negativament. La demarcació de Tarragona és la que concentra més exemplars del total de 66 parelles que hi ha a tot Catalunya, el 10 per cent de l'Estat.
L'ICRA planteja diverses actuacions per modificar aquesta tendència a la baixa a través, per exemple, del radioseguiment de les aus, d'un inventari de les línies elèctriques perilloses o de fomentar més vedats i bones pràctiques de caça. L'associació de defensa dels rapinyaires està a punt de signar acords amb la Fundació Territori i Paisatge, la Federació Catalana de Caça a Tarragona i preveu incorporar aviat Fecsa-Endesa i el Departament de Medi Ambient. La seva previsió és poder signar un conveni marc el desembre.

El paper de cadascú
Una de les línies bàsiques del pla que proposa l'ICRA es basa en la participació i involucració dels diferents actors que intervenen en el territori on viu l'àguila cuabarrada. Des dels caçadors, que poden fomentar més vedats útils per a aquests rapinyaires, fins a la companyia Fecsa-Endesa, que ja està instal·lant torres menys perilloses amb cables aïllats i visibles per als ocells, tot i que queda molta feina per fer. En la presentació d'ahir a Gratallops també hi eren presents les dues DO de la comarca (Montsant i Priorat), la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. En concret, el delegat al Camp de Tarragona, Josep Lluís Pau, considera que el projecte està «molt avançat» i recorda el compromís adquirit pel conseller Salvador Milà d'aprovar aviat el document de treball.