La festa va començar al vespre, amb l'organització de tallers de música àrab i percussió llatina, de dansa brasilera, de trenes africanes i d'henna. Tot seguit es va preparar una degustació gastronòmica de plats de diferents cultures, alguns dels quals es van cuinar amb els productes d'una exposició que va muntar a Porrera, amb motiu de la festa, la Unió de Botiguers de Reus. A la nit van haver-hi les actuacions de grups musicals. Estava prevista la intervenció d'Allwua, de música africana; Jirafas de la India, una curiosa formació nascuda a Buenos Aires l'any 1998 i radicada ara a Barcelona, i que es dedica a fer fusió entre estils musicals occidentals i els ritmes africans i hindús; Guandul, un grup format per cinc músics colombians i catalans, i la banda lleidetana Jalabadudu, integrada per músics professionals de Colòmbia, el Marroc, Bulgària i Catalunya.
El caràcter multicultural i obert de la festa d'ahir lliga amb el moment històric en què es va construir el pont de pedra damunt el riu Cortiella, al començament del segle XIX, una època en què Porrera va adquirir l'aurèola de poble liberal i revoltós per la seva lluita contra l'absolutisme. Un període, doncs, en què aquest poble del Priorat va sortir del seu aïllament: «Van treure la muralla i van edificar el pont, que ens va obrir a l'exterior», comenta l'alcaldessa, Mercè Juncosa. El pont Vell, una sòlida construcció de pedra, ha resistit aquests 200 anys envestides de tota mena, la més recent va ser la dels aiguats de l'octubre del 1994, que van provocar importants destrosses a tot el municipi. El pont nou i modern, edificat més recentment, va aguantar molt pitjor aquella torrentada que no pas el bastit el 1804. Per això, en el manifest Un pont que agermani, els veïns el consideren una de les icones del poble: «Representa el poder i la grandesa dels nostres avantpassats, la força i estabilitat d'un poble que ni el pas dels anys ni les riuades han pogut doblegar.»