| Dimecres
14 de juliol de 2004, PrioratDigital.- El polèmic "Informe Roca"
de reordenació territorial torna a estar damunt la taula, després
de més de quatre anys, quan es va presentar per primera vegada en
societat. Aleshores, aquest informe, el·laborat per una comissió
d'experts presidida per Miquel Roca, va ser rebutjat de manera taxativa
per la societat, a jutjar per les declaracions contràries a l'informe
manifestades obertament per veïns, alcaldes i polítics. La
mateixa federació del CDC de Tarragona i l'Associació Catalana
de Municipis es van declarar en contra del projecte en el seu moment, a
l'igual que l'aleshores Conseller en Cap, Artur Mas o el president de la
diputació de Tarragona Josep Mariné. El polèmic projecte
va tornar a sortir a la llum el passat dilluns, durant les jornades organitzades
per Parlament per commemorar els 25 anys de l'Estatut vigent i parlar sobre
el nou.
Segons aquest informe de nou ordenament
territorial, Catalunya hauria de reduïr més o menys a la meitat
el nombre actual de municipis (946), xifra que la majoria dels tècnics,
juristes i representants polítics reunits al Parlament van coincidir
a trobar insostenible administrativa i econòmicament. El mateix
Miquel Roca va defensar el projecte davant els presents, insistint en que
és imprescindible reduir el nombre de municipis catalans.
En les jornades també es va
plantejar la futura divisió territorial per vegueries, i es va arribar
a afirmar que les comarques constitueixen una divisió del passat
amb tendència a desaparèixer o a perviure en alguns territoris
com a ens estructuradors de certes poblacions que necessiten serveis mancomunats.
El Priorat en el nou pla
de reordenació territorial
L'informe Roca preveu que els municipis
de menys de 250 habitants s'agreguin a un altre de pròxim i que
els que no arribin als 2.500 mancomunin serveis. Dels 23 municipis del
Priorat, 10 no arriben als 250 habitants, i només un, Falset, sobrepassa
pels pèls els 2500, per la qual cosa la reordenació territorial
a la comarca afectaria gairebé a tots els municipis actuals. Segons
el projecte presentat l'any 2000, es preveia mancomunar municipis com Prades,
Capafonts i La Febró (Baix Camp), que amb una nova denominació
per tots tres passarien al Priorat; el Lloar i La Figuera s'agregarien
al Molar, cas idèntic de La Vilella Alta i La Vilella Baixa, La
Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta; Gratallops i Torroja del
Priorat, o La Morera i Cornudella de Montsant, per posar alguns exemples
que van sortir a la premsa d'aleshores. Això no va agradar a ningú
a la comarca, destacant la postura de Jordi Argilés, alcalde de
la Vilella Alta, que va dir que "el pla de reordenació és
una cacicada permesa per tots els partits" i que no creia que "el
nou pla suposi cap estalvi econòmic, és vergonyós
que s'el.labori un pla sense ni tan sols consultar al territori".
Governació se'n
desmarca
La proposta de Roca va rebre el
suport dels representants polítics de CiU, ICV, ERC i el PP. Per
la seva banda, Josep Mir, secretari general del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, es va desmarcar de l'opinió
general i va declarar que cap poble s'ha d'«agregar» sense
la seva voluntat. Per la seva banda, el Departament de Governació,
ha manifestat que no entra dintre de les seves prioritats l'alteració
del mapa de pobles del país.
Els ponents favorables a les agregacions
i mancomunitats van dir que en tot cas aquest procés hauria de comptar
amb el consens de totes les forces polítiques i els pobles afectats,
per evitar els enfrontaments de fa quatre anys. Segons Miquel Roca i els
partidaris de les agregacions i mancomunitats, amb el nou plantejament
territorial, els municipis afectats podrien fer front a les necessitats
dels seus habitants amb més facilitat que ara. Tots van insistir
a dir, però, que per portar aquest projecte a bon port seria imprescindible
un bon finançament municipal.
|
|
Contacta