Actualment, el recinte del castell està tancat i barrat als visitants per tal de protegir les restes, i també per seguretat dels visitants, donat que el castell es troba situat al costat del cingles de Siurana, entre ells el famós 'Salt de la Reina Mora'. Segons l'alcalde cornudellenc "s'hauria de marcar un circuït per visitar les restes ordenadament, i sobretot equipar el conjunt amb coses tan bàsiques com pasarel·les i barreres perquè la gent no prengui mal. Tots aquests detalls també estàn inclòs en el projecte". També recorda que "en aquesta mateixa legislatura, ja hem demanat al PUOISC (Pla Únic d'Obres i Serveis), subvencions destinades a la conservació dels carrers, façanes i l'enllumenat públic de Siurana".

A hores d'ara, el projecte de rehabilitació del conjunt històric, aprovat en el seu dia pel consistori, es troba a Madrid des del passat octubre. També s'ha presentat a la Generalitat. El projecte està avalat per l'equip tècnic, format per l'arqueòleg Joan Menchón i els arquitectes Josep Huguet, Josep M. Adell i Joan Albert Adell, que van ser els signants del projecte presentat. Pel que fa al govern espanyol, la resposta no pot trigar gaire: La comissió encarregada de donar el vistiplau al projecte, formada per tècnics de cultura del govern central, es reuneix el proper dimarts 3 de febrer, i només es reuneix dues vegades a l'any. Josep M. Castan creu que el vistiplau o no del govern central a aquest projecte és "més una decisió política que una altra cosa". El projecte contempla un centre d'interpretació del conjunt històric de Siurana, un museu dedicat a la fortificació musulmana i la reconstrucció del que va ser la mesquita i el palau. La recuperació de les estructures combinaria pedra i altres materials moderns -barreres, pasarel·les, accessos, etc- per tal de facilitar la visita al monument. Tanamateix, la idea del consistori és que, una vegada en funcionament, el centre d'interpretació hauria de ser autosostenible econòmicament. 

De fet, la recuperació del castell de Siurana no és un tema nou. Als anys 40 ja s'hi van fer excavacions arqueològiques. Després, als anys 90, l'Associació de Veïns va netejar el recinte, i el 1995 el Departament de Cultura de la Generalitat va consolidar part de la cuirassa. Poc després l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, va encarregar a l’arquitecte Josep Huguet un projecte de recuperació del conjunt històric, establint la base de la intervenció al castell. L’objectiu és la consolidació del castell de Siurana, com a primera fase de la recuperació i dinamització tant del monument com del conjunt històric. Entre els anys 1999 i 2000, l'Escola Taller Montsant, en conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, van iniciar els treballs de neteja, planimetria i les primeres consolidacions. Des d'aleshores, s'ha estat treballant en la línia de trobar subvencions i ajuts per poder continuar amb el projecte.

La mesquita de Siurana

La troballa arqueològica de la mesquita de Siurana és un element més que s'incorpora al conjunt. La mateixa, amb una estructura de tres naus orientades a La Meca, es troba situada dins el recinte castell, i ja s'ha afirmat que és la més antiga de Catalunya. Aquesta afirmació ve corroborada per l'arqueòleg Joan Menchon, que també aclara que "la mesquita es la mes antiga de Catalunya, entre altres coses perque no en coneixem cap altre. Aixi que a més es la unica". Junt a la mesquita s'ha trobat una altra sala que podria ser una escola corànica, i l'estructura de la mesquita, amb columnes de fins a un metre i mig, és semblant a altres mesquites trobades al País Valencià. 

Perquè és important Siurana?

Declarat Paisatge Pintoresc el 1961 i reclassificat com a Conjunt Històric el 1994, Siurana va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, i no va ser reconquerit pels cristians fins l'any 1153 per Ramon Berenguer IV, després de les capitulacions de Tortosa i Lleida. Es suposa que l’ocupació islàmica de Siurana es remunta al segle IX, com esmenta un text tortosí del 850-851. Siurana és citada en un text cristià del 1095, i també hi ha una referència àrab de l'any 1229 -única referència àrab coneguda-. El nucli urbà és un exponent d’arquitectura rural de muntanya, i l'església romànica de Siurana destaca per la decoració escultòrica al seu timpà. Es troba a una península que domina les valls del riu Siurana i de Cornudella. Segons paraules de l'arqueòleg Joan Menchon respecte a Siurana, "La seva situació sobre un penya-segat de més de 250 metres de desnivell, sobre el riu Siurana i el barranc d’Estopinyà, el domini visual de l’entorn immediat, la proximitat de les serres de Prades, Gallicant i Montsant, fan de Siurana un paratge de gran bellesa, un focus d’atracció turística i excursionista de gran importància". 

De fet, la situació geogràfica de Siurana explica per si sola per que aquest lloc va ser el darrer en ser reconquerit pels cristians. L'accés en aquells temps era gairebé impossible, mercès als cingles que la rodegen i les muralles del castell, de més de vuit metres d'alçada i entre dos i tres d'ample. I els atacs per sorpresa eren impossibles degut al domini visual que es té del territori. En aquell temps, les úniques solucions eren l'assetjament continuat -que es podria perllongar durant mesos-, o bé esperar que alguna traïció interna permetés entrar els assetjadors a l'interior del recinte. Segons la llegenda, aquest darrer va ser el cas, ja que es diu que va ser un jueu resident el que va lliurar les claus de Siurana als cristians. Com a càstig, la cara del jueu traïdor va quedar gravada pels segles del segles a l'anomenada "Roca del Jueu".

Per a més informació sobre Siurana: 
-Reportatges: El castell de Siurana, entre la llegenda i la història. Joan Menchon i Bes, arqueòleg
-Siurana, llegenda viva (Cornudellaweb.com)