Diumenge 15 de febrer de 2004, Andreu Caralt, Diari de Tarragona.- Naus i edificis buits recorden la frenètica activitat del passat abans que el fort vent de la decadència s'ho endugués tot. La principal línia ferroviària de connexió entre Madrid i Barcelona ha deixat de ser-ho, i els nous temps amenacen amb el tancament. De fet, les estacions prioratines fa anys que resten tapiades, i el manteniment de l'entorn continua sent inexistent. El Consell Comarcal del Priorat denuncia aquesta situació, i amb la complicitat dels consells de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta elabora aquestes setmanes un manifest per reclamar a Renfe una línia en condicions dignes. Esperen que tots els ajuntaments d'aquestes comarques el signin, per viatjar a Madrid amb la força de milers de veus. 

Del consell d'alcaldes del Priorat va sorgir la idea de reclamar a Renfe la dignitat de la línia ferroviària entre Reus i Riba-roja, que al Priorat disposa de quatre estacions considerades baixadors: el Pradell de la Teixeta, Marcà-Falset, Capçanes, i Guiamets-Serra d'Almos. Una proposta que va anar més enllà en aconseguir la complicitat dels presidents dels consells comarcals de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta. 

Del seu acord sorgirà properament un manifest conjunt amb dues reclamacions directes a Renfe: el manteniment de l'actual freqüència de pas dels trens regionals i de l'avui únic comboi nocturn entre Madrid i Barcelona, i un paquet d'inversions a la xarxa d'estacions i manteniment de la via. 

El text conjunt iniciarà llavors un recorregut per tots els ajuntaments de les tres comarques afectades, que l'hauran d'aprovar en sessió plenària. Amb el recolzament aconseguit, els tres consells comarcals iniciaran els contactes amb l'empresa estatal Renfe. Una de les opcions, davant de possibles negatives, és la solálicitud del traspàs de la gestió de la concessió de la línia a la Generalitat, interessada en potenciar la xarxa regional. 

I és que els polítics del Priorat i de les Terres de l'Ebre toparan de ben segur amb la dictadura de l'estadística i l'imparable ascensió de la línia de l'AVE. Tal com va exposar el ministre de Foment, Francisco Alvárez Cascos, el passat mes de novembre per justificar la supressió de dos trens Talgo diürns en aquesta línia, la utilització de la via és insuficient per mantenir els serveis, en aquest cas els trens de llarg recorregut. Argumentà que l'estació de Móra la Nova va ser utilitzada només per 2.300 persones, i l'estació de Casp per 3.155 persones, l'any 2002. 

El president del Consell Comarcal del Priorat, Agustí Massip, desmenteix aquesta tesi. Segons el seu parer, al Priorat viatgen molts usuaris fantasmes aliens a les estadístiques. «A cap dels quatre baixadors dispensen bitllets, els viatgers pugen al tren i, o no paguen per absència de revisor, o en el moment d'aquirir el bitllet modifiquen la seva estació d'origen». 

L'Ajuntament de Falset, tanmateix, no disposa d'una xifra oficial d'ús real del servei, però sí d'un indicador fiable. Amb fons municipals, el consistori habilita diàriament un autobús entre la capital prioratina i l'estació. Cobreix els dotze trens regionals diaris en ambdós sentits.Ventura Soldevila, conductor del vehicle de nou places, corrobora l'error estadístic. «Els dies feiners acostumo a anar ple, tot i que la majoria d'usuaris agafen el cotxe per arribar a l'estació. És habitual trobar fins a una quinzena de vehicles a la zona d'aparcament». 

Aquesta ha estat una però no l'única millora impulsada pel consistori falsetà. Gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Marçà, l'estació gaudeix d'enllumenat i d'un vigilant que té cura del manteniment de l'edifici i de la seguretat de l'aparcament. És un dels models que, segons Massip, es podria exportar a les estacions de la línia Reus-Riba-roja. Aixoplucs, seguretat, iláluminació, però també inversions en manteniment. 

José Milton Sarango Cumbicos obre les portes de l'estació de Marçà-Falset a les sis del matí i les tanca a dos quarts de dotze de la nit. Quan es va fer càrrec d'aquesta tasca, ara fa un any, juntament amb la seva esposa també equatoriana i un amic, es va trobar un edifici en estat total d'abandonament: portes i finestres tapiades, pintades, restes de brossa, i mobiliari destrossat. «Els primers dies d'estada no van dubtar a trucar la Guàrdia Civil quan s'hi apropaven persones amb intencions vandàliques». D'ençà fins ara la parella viu a les estances de l'estació destinades al municipi de Marçà, mentre que les destinades a Falset resten tancades. Malgrat la seva presència, l'edifici no ha rebut inversions ni en pintura ni en mobiliari. «Mai m'hauria pensat que a Espanya em trobaria estacions tan abandonades», diu. José Milton assegura que cap responsable de Renfe s'ha acostat per comprovar l'estat de l'edifici. 

A l'estació de Marçà-Falset hi treballaven quinze persones en la seva època d'esplendor, quan era el port principal d'exportació de vi del Priorat. La línia, inaugurada el 1891, va estar durat molt anys la principal via de comunicació per a mercaderies entre Barcelona i Madrid. Fins i tot el petit poble del Pradell de la Teixeta disposava de cap d'estació, però les carreteres han guanyat la cursa, «i la rendibilitat marca les decisions», explica l'alcalde, Jesús Fusté. A l'estació del Pradell no hi viu ningú. L'espai està ocupat pel gamberrisme, encara que l'edifici disposa d'enllumenat i d'un aixopluc.