La junta rectora vol promoure aquest 2004 estudis per determinar i censar el patrimoni natural i cultural de la serra

Una brigada s'encarrega de netejar camins, coves, murs de pedra seca i sotabosc des de l'agost del 2003 

Les nou poblacions del Priorat que en formen part esperen obtenir 40.000 euros per a projectes de consolidació

Dijous 12 de febrer de 2004, Josep Ginjaume, El Punt.- «El més important és fer una diagnosi del que tenim». Així ho considera la directora del Parc Natural de la Serra del Montsant, Neus Miró, en establir l'objectiu pel 2004. Es tracta de promoure estudis per determinar amb exactitud quin és el patrimoni natural i cultural que s'amaga en aquest espai protegit per decret des de finals d'abril del 2002. El proper pas serà la preservació, la gestió i «veure què podem difondre i què no». Quan encara falten dos mesos per celebrar el primer aniversari en funcionament, moltes de les necessitats inicials continuen sobre la taula: la senyalització, la difusió, la regulació d'activitats o la seu del parc en són alguns exemples. 

Des de la posada en marxa l'abril del 2003, aquest espai protegit de 9.200 hectàrees de la comarca del Priorat ha recuperat senders perduts, ha vist com es netejaven camins, coves i sotabosc; com es reparaven murs de pedra seca i s'instal·laven plafons de senyalització a Ulldemolins, Margalef i Cabacés. Tot plegat gràcies al treball al llarg dels nou termes municipals d'una brigada de 8 persones contractades per la junta rectora del parc del Montsant.

No obstant això, la directora del parc, Neus Miró, recorda -amb vista als projectes del 2004- que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats i confia a obtenir prou recursos «si hi ha voluntat de l'administració», ja que «una de les tasques més importants és la del manteniment».
Un dels principals objectius d'enguany és promoure estudis a càrrec d'experts de la zona per diagnosticar quina és la situació de l'espai protegit i què cal preservar i difondre, tant pel que fa al patrimoni natural com al cultural (etnogràfic i arquitectònic, entre d'altres). Miró també destaca «tota la feina que no es veu», però no menys important, com ara el contacte amb els veïns, les associacions de caçadors o els pagesos amb vista a establir «protocols de caça» o a augmentar la confiança i la implicació de tothom.

Una de les iniciatives encaminades en aquest sentit és el cicle a les escoles Cercant la mascota del parc, que, segons Miró, busca «motivar la gent del Priorat» i «fer una explicació pedagògica del parc». Es tracta d'un concurs de dibuixos per a alumnes d'ensenyament primari i secundari de la comarca que ha de donar a llum, abans de l'estiu, una nova imatge gràfica del Montsant. Les primeres propostes apunten cap a esquirols, escorpins, eriçons i, fins i tot, roques.

D'altra banda, una de les altres necessitats que encara està pendent és la construcció de la seu definitiva del parc a la Morera de Montsant. De fet, actualment les oficines i el centre d'informació estan situades provisionalment als baixos de l'ajuntament de la població.