Dimecres 17 de setembre de 2003, PrioratDigital.- Segons el darrer cens lingüístic de Catalunya, presentat ahir dimarts en roda de premsa pel conseller de Cultura Jordi Vilajoana, acompanyat del director de l’Institut d’Estadística de Catalunya Jordi Oliveres, i del director general de Política Lingüística Jordi Roigé, el Priorat és la comarca catalana amb un nivell més alt de comprensió del català. Concretament el 90,32% de la població del Priorat el sap llegir i el 68,17% el sap escriure, aquest darrer percentatge només superat per la Conca de Barberà, on les dades situen aquesta comarca lleugerament per damunt del Priorat, amb el 68,95%.

En relació amb anteriors estadístiques, l'any 1996 sabia llegir el català el 89,04% dels prioratins, el que suposa un increment del 1'28% en aquest aspecte, però l'augment més significatiu ha estat en l'àmbit del català escrit, donat que l'any 1996 el sabien escriure el 55,44% dels prioratins, i segons les actuals dades l'augment ha estat del 12'73%, el que situa el Priorat un 18'4% per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 49'77%.

Els nivells de comprensió de la llengua catalana se situen clarament per sobre del 90% a totes les comarques catalanes. Trenta-una de les quaranta-una comarques tenen nivells que superen el 95%. Pel que fa al saber parlar, només cinc comarques se situen per sota de la mitjana catalana (74,50%): Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Penedès i Tarragonès.

El 94,48% dels residents a Catalunya entén el català, tot i que només el 49'77% el sap escriure. El percentatge de comprensió del català del 2001 és lleugerament inferior al de l’últim cens, realitzat el 1996, que era del 94,97%, malgrat el fort increment de la immigració que ha tingut lloc en el curs de l’últim quinquenni, però especialment a partir de l’any 2000. En aquest aspecte, cal remarcar que només sis de cada deu estrangers parlen el català. El cens del 2001 també revela que el 74,5% dels residents a Catalunya sap parlar el català, el 74,36% el sap llegir. Els nivells màxims de coneixement del català es donen en les generacions més joves i especialment pels grups d’edat compresos entre els 10 i els 29 anys, que són els que han rebut de ple els efectes de l’escolarització en català.

Un altre tret destacable és que en algunes comarques amb un volum petit de població que partien de nivells molt alts de coneixement del català, l’arribada de col·lectius de població estrangera ha originat sovint desplaçaments a la baixa en els valors comarcals. És el cas d’Osona, on s’ha passat d’uns nivells del 97,75% de persones que entenien el català el 1996 al 96,23% del 2001 i del 89,13% que el sabien parlar al 86,08% en el mateix període.

Les dades del cens lingüístic del 2001 han estat elaborades a partir dels resultats referits a la població de 2 i més anys, amb un total de 6.215.281 censats, amb desglossaments per grups d’edat, per procedències, per comarques i per municipis.