A l'església d'una vila del Priorat hi enterren avui simbòlicament Miquel Martí i Pol, de qui han heretat poemes fets cançons que han immortalitzat escenes i racons quotidians, com el Cafè Antic. 

Dijous 13 de novembre de 2003, Cinta Olivan, El Punt.-  El Molló ens du la vida; la Teixeta, l'amor, i les Marrades, l'oblit, l'oblit del Nord.» La mort del poeta Miquel Martí i Pol ha commogut tot el país, especialment el món de la cultura i, per descomptat, l'entorn més proper a l'escriptor. Entre aquest entorn proper, concentrat a Roda de Ter, on avui es fa l'enterrament del ja conegut com a «poeta del poble», un poblet del Priorat sent que ha perdut un vilatà més, aquell que els ha descrit en poemes fets cançons, ja que Lluís Llach i Martí i Pol es van inspirar en el paisatge i la vida -en el món- de Porrera per fer un disc. 

«Passen els núvols i de les fumeres dels teulats de Porrera s'enfilen amunt àncores blanques que intenten retenir-los inútilment.» A través de Lluís Llach, Martí i Pol va arribar a Porrera per crear, conjuntament amb el cantautor, les cançons de dos discos, el segon del qual van batejar amb el nom de Porrera, fent conegut el poble com mai abans ho havia sigut. Segons explica el llavors alcalde del poble prioratí i ara regidor, Salustià Àlvarez, entre el 1991 i el 1994 Miquel Martí i Pol va fer diverses estades al poble, i era habitual veure'l pels carrers o al Cafè Antic, que una dels seus poemes ha immortalitzat. D'aquesta relació d'amor recíproc entre Porrera i el poeta, en va néixer, a més del disc i de la seva presentació en concert al mateix poble, un homenatge que Porrera li féu el 1999 posant el seu nom a un carrer (precisament el carrer on viu el cantautor) i acostant la seva poesia als nens i nenes de l'escola, que la van treballar durant tot un curs. «En part estic contenta perquè li vam fer un reconeixement en vida», expressava ahir l'alcaldessa de Porrera, Mercè Juncosa, que va anunciar que els menuts del poble faran avui, a dos quarts de dotze, coincidint amb l'hora de l'enterrament a Roda de Ter, una lectura de poemes de Martí i Pol a l'església. «Qui vulgui podrà fer pregàries, serà un enterrament simbòlic per expressar el nostre dolor i el condol a la família, a la qual farem arribar un llibre de condolències», va explicar ahir l'alcaldessa. 

«Al Cafè Antic el temps reposa i els dits no en compten el neguit perquè les cartes damunt el marbre fan un dibuix massa bonic.» Gemma Àlvarez és qui regenta el Cafè Antic, i ahir gairebé no podia expressar en paraules el sentiment per la mort de Martí i Pol. «Més que un escriptor, per nosaltres era un familiar més; hem sentit aquesta pèrdua com si fos un tiet o un cosí», afirmava la Gemma des del Cafè Antic. «No puc ni descriure en paraules el que en Miquel ha significat per al cafè», hi afegia. El cert és que força gent ha entrat al Cafè Antic només per conèixer el lloc que descriu la cançó de Llach, segons va explicar ahir Salustià Àlvarez. 

«Puja l'avi Pagès a mig aire de la serra, on l'espera el Treball, el seu amic de sempre.» Les cançons de Llach i de Martí i Pol que fan referència a Porrera, en plasmen no només el paisatge, els referents geogràfics; també, la quotidianitat com la d'un pagès quan es dirigeix al tros. Salustià Àlvarez va conèixer el poeta, i el descriu amb tres virtuts: era planer. En les converses ell es posava a l'altura de l'interlocutor, es feia entendre i feia sentir valuós qui conversava amb ell. La segona virtut, per Àlvarez, era la seva constant rialla. Irradiava felicitat i satisfacció, i per això era un plaer estar amb ell. I la tercera era la seva enorme capacitat de treball, la seva voluntat i ganes de xerrar, disfrutar i conèixer, malgrat la seva malaltia. Què és el que el va seduir de Porrera? per Salustià Àlvarez, la ruralitat, el fet de ser una població petita, però sobretot, el caràcter de la gent del poble, la seva actitud, ja que des de ben aviat li obriren les portes. «Aquesta terra adusta, mirada bruna i llavis plens, la sento en el meu ventre com si dins meu hi fes arrels.