El 100% del territori té els problemes de l'erosió, els incendis o l'aridesa 

Dimecres 18 de juny de 2003, M. Plana, El Punt.-  Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són les més susceptibles als efectes de la desertització. Així ho posa de manifest l'estudi Degradació de sòls i desertificació , que constata que a la demarcació, i segons dades del programa d'acció nacional contra la desertificació, hi ha un grau d'afectació a gairebé el 100% del territori de quatre dels factors que provoquen aquest fenomen: erosió, incendis forestals recurrents, sobreexplotació d'aqüífers i aridesa. 

L'estudi, elaborat pels professors Álvaro Feliu i Inés Gueorguíeva i que es va presentar ahir a Tarragona coincidint amb el Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera, posa de manifest que l'aridesa és el principal factor incident a la demarcació pel que fa a una possible desertificació. Entre les zones agrícoles potencialment més susceptibles a notar els efectes d'aquest fenomen i de l'erosió hi ha, especialment, aquelles situades a terrasses i les destinades a cultius de llenyosos de secà, entre els quals destaquen els de fruita seca ( a la Ribera d'Ebre), vinya (Priorat) i el de l'olivera. Tot i aquesta situació, l'estudi també deixa clar que «aquestes dades no s'han d'interpretar com una degradació generalitzada dels sòl sinó com una conjunció negativa dels factors d'anàlisi considerats de risc». A l'elevat component àrid del sòl tarragoní, cal afegir-hi, a més, que els incendis intensos i recurrents són l'única causa «rellevant d'erosió del sòl». Segons l'autor de l'estudi, Álvaro Feliu, la importància d'aquest rau en «la divulgació perquè els factors econòmics involucrats prenguin consciència que el sòl és un recurs valuós, no renovable i que cal protegir». En aquest sentit, els ponents de la jornada sobre desertització del sòl que ahir es va celebrar a Tarragona i on es va presentar l'informe van recordar, però, que l'explotació de la terra i la minva de matèria orgànica no és només responsabilitat dels agricultors sinó també de l'administració que dissenya les polítiques mediambientals i de transports. 

L'adaptació dels conreus, una possible solució 
L'estudi Degradació de sòls i desertificació, editat per la Fundació Gas Natural i amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient, proposa una bateria de respostes al problema de la desertificació. Segons l'informe, és necessari adaptar la gestió de l'ús del sòl agrícola a les condicions de cada zona de cultiu, el tipus de sòl i l'orografia, potenciar les pràctiques agroambientals i integrar la conservació del sòl i la biodiversitat en la planificació territorial. En el capítol de la prevenció, el coautor de l'estudi, Álvaro Feliu, destacava ahir la necessitat de més finançament per realitzar projectes sobre desertificació a llarg termini. En aquest sentit, el director general de planificació ambiental de la Generalitat, Jordi Sala, reconeixia ahir que l'erosió no ha estat fins ara la prioritat del Departament de Medi Ambient, tot i que explicava que investigadors de la Universistat de Barcelona i de l'Autònoma de Barcelona ja estan elaborant un mapa de sòls com a eina per combatre la desertificació. 
Precisament, una de les zones amb més perill de desertificació és el Priorat, on, segons l'estudi, «l'augment de la producció vinícola ha suposat l'extensió del cultiu cap a la falda de les muntanyes». Aquest fet, sumat a la substitució de l'estructura tradicional vinícola per grans explotacions amb maquinària agrícola, ha generat un moviment de grans volums de terra que ha implicat la sistematització de terrenys en pendent, la qual cosa, segons l'estudi, ha contribuït a la reactivació de processos erosius.