Les famílies amb els ingressos més baixos es localitzen a les àrees rurals i a les zones d'immigració 
Les grans bosses de pobresa es concentren a la regió metropolitana 

Dimarts 1 de juliol de 2003, Carme Melià, Diari Avui.- La Ribera d'Ebre (22,4%) i el Priorat (20,8%) són les comarques catalanes amb un percentatge més alt de famílies en situació de pobresa, mentre que Osona (11,7%) presenta l'índex més baix. Aquests són els principals resultats de l'informe sobre la distribució territorial de la pobresa a Catalunya que ha dut a terme el catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver per a la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya. Amb aquest nou estudi, el catedràtic desenvolupa un primer treball de l'Observatori de la pobresa pel qual el 1996 hi havia a Catalunya 319.000 llars (el 15,2% del total) en condicions de pobresa, a partir de l'enquesta de pressupostos familiars i el padró d'aquell any. 
Tot i que les Terres de l'Ebre i les comarques de muntanya presenten els percentatges més elevats de pobres en relació amb el nombre d'habitants, és a la regió metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona on, en termes absoluts, es concentren les bosses de pobresa més grans. A la regió metropolitana -l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme i els dos Vallès- hi viuen més de mig milió de les 715.847 persones amb problemes econòmics que hi ha al país (un 12% de la població). Així, es conclou que la pobresa a Catalunya és un fet urbà i metropolità, derivat de la distribució de la població que es concentra en aquestes zones. Només el Barcelonès aplega el 39% de les llars catalanes (unes 265.000 persones) que viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir amb ingressos inferiors als 390 euros al mes. 

Dues tipologies 
Malgrat que la pobresa es distribueix de forma força homogènia al país, n'hi ha dos models diferenciats, segons les característiques de les llars afectades. La regió metropolitana de Barcelona i les comarques del Camp de Tarragona presenten una pobresa conjuntural, lligada als ritmes econòmics i que afecta zones industrials on viuen persones joves en situació d'atur laboral. En aquests casos, les etapes de bonança econòmica i les polítiques de reinserció laboral afecten favorablement i permeten millorar la situació de moltes famílies. 
D'altra banda, la resta de comarques presenten una pobresa estructural, més femenina, vella, rural i al marge del mercat laboral, per situacions d'inactivitat o de jubilació. La sortida en aquests casos és més difícil, ja que no depenen dels cicles econòmics. 
Josep Oliver afegeix que unes 170.000 llars pobres, distribuïdes al sud i a l'oest del país, estan vinculades a ingressos derivats de pensions, sovint del règim agrari, per la qual cosa tenen una incidència més gran entre les dones d'edat avançada. Un altre grup, format per unes 60.000 famílies, són dones amb fills que han quedat al marge del mercat laboral, i la seva situació es pot perpetuar si no hi ha una actuació directa de l'administració. 80.000 llars pobres més estan vinculades a situacions d'atur. 
Així mateix, un 5% de les llars catalanes estan en una situació que es considera de pobresa extrema -ingressos per sota dels 240 euros per persona al mes-. Representen unes cent mil famílies, de les quals entre el 75% i el 80% estan encapçalades per dones. La pobresa extrema es localitza preferentment en zones d'emigració i lluny de les àrees més urbanes, ja que l'envelliment i el caràcter rural d'una població augmenta la probabilitat d'acumular una pobresa més severa. 
La immigració pot portar nous casos de pobresa a Catalunya, però per Josep Oliver normalment es tracta de situacions transitòries, ja que l'immigrant està inserit en el mercat laboral amb possibilitat de modificar una situació econòmica precària. 
L'informe ha tingut en compte com a variables l'edat, el nivell d'estudis i el sexe per determinar la distribució geogràfica de la pobresa.