La comarca és a la cua del país en volum de negoci potencial pel que fa als serveis de telecomunicacions.
La Terra Alta i la Conca se situen entre les darreres en un sector que només arriba a les capitals. 
Només l'acord entre l'administració i les empreses pot capgirar una situació dolenta per al territori. 

Diumenge 13 d'octubre de 2002, Xavier Miró, El Punt.-  Tres comarques catalanes ofereixen el 60 % del negoci en serveis i aplicacions de telecomunicacions que pot generar Catalunya sencera. Són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. N'hi ha set que, totes juntes, ofereixen l'1 % escàs. Entre aquestes s'hi troben la Conca de Barberà, la Terra Alta i, a la cua, el Priorat. Per a les empreses que inverteixen en el desplegament de les telecomunicacions la tria ha estat ben fàcil. Perquè invertir al Priorat sigui rendible ha de capgirar-se una situació que pinta ben negre si tenim en compte que al Camp i a l'Ebre, de moment, només s'ha desplegat cable en parts de Tarragona i Reus. 

«El risc de fractura digital és evident si es té en compte el gran nombre de viles i d'indrets que encara no disposen de telecomunicacions avançades i que depenen per subsistir de la voluntat inversora d'un únic operador, que és totalment privat.» Jordi Valls, president del consorci públic Localret, dibuixa així la situació d'accés a les telecomunicacions de la major part de territori en un estudi presentat, aquesta setmana, a la Diputació. El Priorat ofereix a les empreses de telecomunicacions el volum de negoci més baix de Catalunya. La Conca de Barberà i la Terra Alta se situen entre les set darreres en l'índex elaborat per l'estudi de Localret. Tot i que delicada, la situació semblaria salvable si la banda ampla digital fos ja a mig país. Però resulta que al Camp i a l'Ebre només a ciutats com Tarragona i Reus, en part, s'ha desplegat, per exemple, la fibra òptica. Les empreses del sector han preferit retirar-se a rendibilitzar les inversions que han fet a les grans zones metropolitanes. 

Si la situació no canvia, pobles amb poca població i que no tenen cap empresa estan condemnats a quedar-se sense la tecnologia que ja utilitza un ciutadà de Barcelona. Els que ho tenen pitjor a les comarques meridionals són la Febró, Capafonts, Llorac, Savallà del Comtat, Forès, Pontils, Senan, Vallclara i Renau. En una situació també delicada s'hi troben Mont-ral, el Milà, el Rourell, els Garidells, Montferri, Arbolí, l'Albiol, Colldejou, l'Argentera, Vilanova de Prades, les Piles, Conesa, Passanant, Vallfogona de Riucorb i Prat de Comte. El problema del Priorat és que té en aquesta franja delicada bona part dels seus municipis: la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, el Molar, la Figuera, Gratallops, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Torroja, la Morera de Montsant i Margalef. Avui per avui molts municipis no generen la demanda suficient com perquè el diner privat de les telecomunicacions pensi en ells. I el més greu, aquests pobles estan en desavantatge en un sector que pot condicionar el seu desenvolupament econòmic i social. Només les administracions públiques poden ajudar a canviar la situació actual.