El President se'n sorprèn i recorda que Gratallops, Porrera, Poboleda i Torroja ja no han de patir per l'aigua 

Divendres 6 de desembre de 2002, Xavier Miró, El Punt.- Semblava que el dia que Pujol inaugurés la portada d'aigua del pantà de Siurana a Gratallops, Torroja, Porrera i Poboleda havia de ser la fi de les queixes de la comarca sobre els recursos hídrics de la capçalera d'aquest riu. Però no ha estat així. El president del Consell, Jordi Argilès, va demanar ahir al President que el Priorat pugui disposar, en el futur, de tota l'aigua embassada. Això obligaria a buscar una altra font per garantir recursos suficients al pantà de Riudecanyes per a Reus i els regants del Camp. El mateix Pujol, sorprès per la petició, va dir que no és el moment de parlar-ne.

Al Priorat hi ha la consciència de propietat sobre l'aigua de la capçalera del riu Siurana. I el projecte de portada d'aigua a Gratallops, Torroja, Poboleda i Porrera (Topograpo) sembla que no la reduirà. Ahir, el president de la Generalitat va inaugurar a Gratallops les instal·lacions que garanteixen el subministrament d'aigua durant tot l'any als quatre pobles. Ha costat tant que Pujol va recordar que el nom de Topograpo l'ha sentit gairebé des que és president. S'hi va referir com una espina clavada que ahir es va poder treure. Als quatre pobles se'ls garanteixen dos-cents mil metres cúbics anuals, una part dels quals corresponen als drets de reg reconeguts als municipis. Pujol va destacar, sobretot, que els 1.114 veïns afectats ja no hauran «de patir per l'aigua».

Però lluny de donar-se per satisfets, el president de la mancomunitat del Topograpo, Gerard Martí, i el del Consell del Priorat, Jordi Argilès, van llançar, ahir mateix, una proposta de futur que suposa, novament, un atac frontal a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, que és propietària dels embassaments de Siurana i Riudecanyes. Creuen que ha arribat el moment de plantejar-se la concessió al Priorat de tota l'aigua de la capçalera del riu, que és el mateix que dir tota l'aigua embassada al pantà de Siurana. El mateix Argilès reconeix que això suposarà buscar una altra font d'abastament per al pantà de Riudecanyes. És evident que Reus i els regants del Baix Camp i el Tarragonès perdrien una de les dues potes del sistema d'abastament.
A Pujol la petició no li va fer gaire gràcia tenint en compte la mediació i la inversió que ha hagut de fer la Generalitat. El President va tancar la qüestió recordant el que ha costat l'obra i la importància que tenia la inauguració d'ahir. La petició va sorprendre tenint en compte que el mateix Martí havia agraït en el torn de parlaments el paper de mediació de l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i la comprensió del presiden
t de la comunitat de Riudecanyes, Vicenç Montserrat. Argilès recorda que Siurana i Riudecanyes són dues conques diferents. Segons ell, per al desenvolupament futur del Priorat, la conca natural és Siurana i les necessitats del Baix Camp es poden resoldre des de l'Ebre.

Pujol defensa el minitransvasament 
Pujol ha respost a les veus de l'Ebre que defensen que ha arribat el moment de replantejar el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. El President va recordar que a les comarques de l'Ebre no els falta aigua. Si tenen dèficit històric de desenvolupament ha estat per falta de bones comunicacions i de «mobilització d'energies», per exemple, segons ell. El President també va formular la pregunta retòrica sobre què en pensen els alcaldes de Reus, Tarragona i Valls o els empresaris turístics. El cap del govern català recorda que el Camp no seria el que és sense el minitransvasament. «No hi hauria hagut Port Aventura. Potser no calia. Però si calia fer Port Aventura, s'havia de fer el minitransvasament», va declarar Pujol per posar un exemple del desenvolupament que ha fet possible l'aigua de l'Ebre. Pujol també va posar en dubte la idea de la nova cultura de l'aigua que plantegen els antitransvasament. El President va preguntar als periodistes presents si algú sabia què volia dir això de la nova cultura de l'aigua. Li van respondre que, per exemple, estalviar-ne. «Deu voler dir deixar de regar o fer-la pagar més cara», va replicar.