La
Vilella Baixa
Dades
bàsiques: Població: 175 habitants. Altitud: 218 m. Gentilici:
Vilellencs de baix
Situació
i presentació
El terme municipal de la
Vilella Baixa, de 5,58 km2 d'extensió, limita amb els termes de
Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la
Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori
en diagonal en direcció NWSE, i més avall corre en direcció
N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després
de rebre per l'esquerra el riuet d'Escaladei. El territori és accidentat
al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l'extrem
NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius,
i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit
amb el terme de la Figuera (527 m a l'extrem SW).
El poble de la Vilella Baixa
és l'únic nucli de població del municipi. El poble
es comunica mitjançant una carretera local amb Cabassers i la Vilella
Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de
Reus a Falset i Gandesa. Tornar al començament
de la pàgina
La
història
El poble formava part de
la baronia episcopal de Cabassers, dependent del bisbe i el capítol
de Tortosa, des del primer moment, tot i que hi tenien diversos drets els
comtes de Prades i els seus successors. El nom actual sembla derivar d'una
retraducció de la castellanització del nom antic, documentat
encara al segle XVIII com a Vilella d'Avall o de Baix.
El 31 de desembre de 1848
el poble fou ocupat per les faccions carlines de Ribes, Sabater i Linconet,
però tot seguit hi foren encerclats per les tropes liberals. Els
carlins, en trobar-se envoltats, es reteren sense combatre i es passaren
a les files isabelines, que els reconegueren els graus i l'ocupació.
Durant el sexenni revolucionari hi fou molt actiu un nucli federalista,
que participà en diversos actes a Reus. Els federals foren els guanyadors
de les eleccions generals d'agost del 1872. Tornar
al començament de la pàgina
El
poble de la Vilella Baixa
El
nucli de la Vilella Baixa (214 m d'altitud) és dalt d'un turó,
a la confluència del riuet d'Escaladei, que travessa el poble dividint-lo
en dues parts, amb el riu de Montsant a l'esquerra d'aquest, damunt el
qual passa un antic pont. El poble és situat, d'altra banda, en
un extrem del terme, a tocar el de Gratallops. Al nucli de població
hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del
XIX. L'edifici més notable és el de l'església parroquial
de Sant Joan
Baptista, neoclàssica, de tres naus amb campanar incorporat a l'edifici
i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc
nobles, només els angles són acarreuats. La tradició
atribueix la fundació del poble als moros. Cal destacar pel seu
interès pintoresc, ple de regust medieval, el carrer que No Passa,
a la part més alta del poble, possible persistència de l'antic
nucli medieval, al qual s'accedeix per un llarg porxo i que, com el seu
nom indica, s'acaba sense solució de continuïtat en una petita
plaça. El carrer que No Passa fou encara utilitzat com a lloc de
defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se'n
tancava el portal d'accés. Hi ha un centre públic de EGB
amb 12 alumnes (1988), i diverses associacions com la Societat de Caçadors
i l'Associació de Pares i Alumnes. Hi ha una biblioteca, inaugurada
el 1978, que depèn de la Cooperativa de Consum, una piscina i una
pista de tennis privades.
La festa major se celebra
el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes
festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, santa Quitèria;
antigament aquesta era la festa major. És típic, el dia 15
d'agost, acudir a l'aplec del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació
(Gratallops). Tornar al començament de la pàgina
La
població
Les
dades de població ( vilellencs) es remunten al 1378, quan constaven
6 focs, que foren 13 el 1497, 15 el 1515, 14 el 1553, 16 el 1708 i 22 el
1716, quan el seu terme tenia un tomb de set quarts. El recompte de població
del 1719, que recorda que el poble és situat en un lloc de molt
mal terreny, li atribueix 87 h, que havien passat a 232 el 1787, quan,
malgrat continuar dependent eclesiàsticament de Cabassers, tenia
ja església i capellà propis. Les turbulències de
l'inici del segle XIX hi degueren influir de manera negativa, ja que el
1830 es registraren 209 h. No obstant això, el ritme de creixement
es reprengué novament, i el 1842 la població era de 214 h,
que ascendiren a 850 el 1860, fins a assolir el seu màxim demogràfic
el 1887 amb 928 h. L'aparició de la fil·loxera el 1894 suposà
l'inici de la davallada demogràfica, procés que es perllongà
des de l'inici del segle. El 1900 es registraren 725 h, que esdevingueren
626 el 1920 i 460 el 1940. Durant les dècades del 1960 i el 1970
la població sembla estabilitzar-se entorn dels 300 h; tanmateix,
durant la dècada del 1980 la població ha sofert una nova
sotragada que ha fet que el poble tingués el 1991 un total de 163
h. Aquesta última davallada s'explica pel manteniment d'una economia
tradicional basada en els conreus de secà, que no dóna cap
perspectiva de canvi econòmic, sinó que més aviat
evoluciona cap a un empitjorament de la situació demogràfica
si tenim en compte que el 32% de la població té més
de 65 anys. La densitat de població és de 29,21 h/km2. Tornar
al començament de la pàgina
Dades
bàsiques: Consell
Comarcal del Priorat
Text: Enciclopèdia
Catalana
Fotos: Fototeca.com,
Altanet.org,
PrioratDigital
Muntatge pàgina:
PrioratDigital
|