La història
El poble formava part de la baronia episcopal de Cabassers, dependent del bisbe i el capítol de Tortosa, des del primer moment, tot i que hi tenien diversos drets els comtes de Prades i els seus successors. El nom actual sembla derivar d'una retraducció de la castellanització del nom antic, documentat encara al segle XVIII com a Vilella d'Avall o de Baix.
El 31 de desembre de 1848 el poble fou ocupat per les faccions carlines de Ribes, Sabater i Linconet, però tot seguit hi foren encerclats per les tropes liberals. Els carlins, en trobar-se envoltats, es reteren sense combatre i es passaren a les files isabelines, que els reconegueren els graus i l'ocupació. Durant el sexenni revolucionari hi fou molt actiu un nucli federalista, que participà en diversos actes a Reus. Els federals foren els guanyadors de les eleccions generals d'agost del 1872. Tornar al començament de la pàgina

El poble de la Vilella Baixa
El nucli de la Vilella Baixa (214 m d'altitud) és dalt d'un turó, a la confluència del riuet d'Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l'esquerra d'aquest, damunt el qual passa un antic pont. El poble és situat, d'altra banda, en un extrem del terme, a tocar el de Gratallops. Al nucli de població hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX. L'edifici més notable és el de l'església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica, de tres naus amb campanar incorporat a l'edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. La tradició atribueix la fundació del poble als moros. Cal destacar pel seu interès pintoresc, ple de regust medieval, el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l'antic nucli medieval, al qual s'accedeix per un llarg porxo i que, com el seu nom indica, s'acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou encara utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se'n tancava el portal d'accés. Hi ha un centre públic de EGB amb 12 alumnes (1988), i diverses associacions com la Societat de Caçadors i l'Associació de Pares i Alumnes. Hi ha una biblioteca, inaugurada el 1978, que depèn de la Cooperativa de Consum, una piscina i una pista de tennis privades.
La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, santa Quitèria; antigament aquesta era la festa major. És típic, el dia 15 d'agost, acudir a l'aplec del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops). Tornar al començament de la pàgina

La població
Les dades de població ( vilellencs) es remunten al 1378, quan constaven 6 focs, que foren 13 el 1497, 15 el 1515, 14 el 1553, 16 el 1708 i 22 el 1716, quan el seu terme tenia un tomb de set quarts. El recompte de població del 1719, que recorda que el poble és situat en un lloc de molt mal terreny, li atribueix 87 h, que havien passat a 232 el 1787, quan, malgrat continuar dependent eclesiàsticament de Cabassers, tenia ja església i capellà propis. Les turbulències de l'inici del segle XIX hi degueren influir de manera negativa, ja que el 1830 es registraren 209 h. No obstant això, el ritme de creixement es reprengué novament, i el 1842 la població era de 214 h, que ascendiren a 850 el 1860, fins a assolir el seu màxim demogràfic el 1887 amb 928 h. L'aparició de la fil·loxera el 1894 suposà l'inici de la davallada demogràfica, procés que es perllongà des de l'inici del segle. El 1900 es registraren 725 h, que esdevingueren 626 el 1920 i 460 el 1940. Durant les dècades del 1960 i el 1970 la població sembla estabilitzar-se entorn dels 300 h; tanmateix, durant la dècada del 1980 la població ha sofert una nova sotragada que ha fet que el poble tingués el 1991 un total de 163 h. Aquesta última davallada s'explica pel manteniment d'una economia tradicional basada en els conreus de secà, que no dóna cap perspectiva de canvi econòmic, sinó que més aviat evoluciona cap a un empitjorament de la situació demogràfica si tenim en compte que el 32% de la població té més de 65 anys. La densitat de població és de 29,21 h/km2. Tornar al començament de la pàgina