La història
La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d'Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d'Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta. 
Durant la primera guerra Carlina l'església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d'amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal, que es componia de 36 homes. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l'indret anomenat el Portalet. A mitjan segle XIX la producció agrícola era completada amb la de la seda. El 1926 es creà una cooperativa de consum i el 1933 el sindicat agrícola, ara Cooperativa Agrícola. El 1917 s'hi havia fundat un cor.

El poble de la Vilella Alta
El poble de la Vilella Alta (327 m d'altitud) es troba aturonat a l'esquerra del riuet d'Escaladei. L'edifici més notable és l'església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d'estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l'interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l'església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d'aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. Hi ha un centre públic de EGB amb 11 alumnes (1988). També hi funciona una emissora de ràdio, Ràdio Vilella Alta, i diverses associacions, la Veritable Aliança i la Societat Recreativa i Cultural de la Vilella Alta. Hi ha una pista polisportiva i una banda de música. La festa major se celebra el dia 13 de desembre en honor a la seva patrona, santa Llúcia. El dia 18 de gener se celebra la segona festa major en honor a santa Prisca, i el 25 de juliol s'hi fa la festa d'estiu durant tres o quatre dies. És tradicional celebrar, a la vigília de Reis, una cavalcada i un repartiment de joguines entre la canalla. A l'agost es fa un aplec de sardanes al poble, i aprofitant que el jovent es confirma, és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) entorn al dia 15 del mateix mes.
Era fill del poble el pintor Ramon Vinyes i Vinyes, paisatgista i autor de retrats, de to menor, lligat als corrents modernistes.

La població
Les primeres dades de població ( vilellaltencs) són del 1497, que foren registrats 15 focs, 17 el 1515 i 18 el 1563. Ja el 1718 el poble tenia 110 h, i un any després es feia constar que es tractava d'un lloc de població aglutinada i situada en un lloc de molt mal terreny. El 1787 la població havia ascendit a 395 h, i ja tenien parròquia pròpia. El creixement demogràfic trobà la màxima plasmació amb la construcció de l'església en un extrem del poble i l'aparició davant seu de l'anomenat Carrer Nou. Al segle XIX, després d'una sotragada durant les primeres dècades, es produí un nou creixement demogràfic; el 1830 hi havia 292 h, 349 h el 1842, 590 h vint anys després, i s'assolí la màxima fita demogràfica el 1887, que es registraren 670 h. L'arribada de la fil·loxera el 1894 provocà la caiguda definitiva de la població, que passà a tenir 543 h el 1897, 470 h el 1910, 311 h vint anys després, 258 h el 1950 i 188 h el 1970. Durant els últims quinze anys la població ha continuat minvant; així, el 1975 es registraren 168 h, i 147 h el 1981. Els 136 h registrats el 1991 confirmen la tendència del retrocés demogràfic, la qual cosa significa un progressiu envelliment. Actualment més del 25% dels habitants superen els 65 anys, percentatge que contrasta amb el 16% que representa la població de menys de 14 anys. La manca de població jove pot ampliar durant els pròxims anys aquestes diferències d'estructures que han estat afavorides per la manca d'una empenta econòmica. La densitat de població és de 25,90 h/km2.