La
Vilella Alta
Dades
bàsiques: Població: 141 habitants. Altitud: 327 m. Gentilici:
Vilellencs de dalt
Situació
i presentació
El terme municipal de la
Vilella Alta, de 5,25 km2 d'extensió, dins el Priorat històric,
es troba a la vall del riuet d'Escaladei fins poc abans de la seva confluència
al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall
forma l'eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu
extrem el petit barranc de la Font de l'Àliga, procedent del terme
veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops
(SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i
Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals
de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d'Escaladei s'alcen els cingles
dels Montalts —límit amb la Morera i Cabassers— que dominen la vall
abruptament per damunt dels 600 m; a l'esquerra les altituds més
destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera
i Torroja, i el puig de les Bassetes (491 m), al límit amb Torroja.
El poble de la Vilella Alta
és l'únic nucli de població del municipi. La carretera
local que, procedent de la comarcal de Reus a Fraga, surt de prop del coll
d'Alforja vers Poboleda i Escaladei, passa prop del poble de la Vilella
Alta i continua vers la Vilella Baixa i Cabassers formant l'únic
eix de comunicacions del terme.
La
història
La fundació del poble
és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part
en tot moment del priorat d'Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava
els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa.
Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de
Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d'Amunt, i no es
troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després
del decret de Nova Planta.
Durant la primera guerra
Carlina l'església es convertí en fortí. Una nit els
carlins ocuparen el lloc d'amagat i, per sorpresa, la matinada següent
donaren mort a la guarnició liberal, que es componia de 36 homes.
Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un
mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia,
amb l'indret anomenat el Portalet. A mitjan segle XIX la producció
agrícola era completada amb la de la seda. El 1926 es creà
una cooperativa de consum i el 1933 el sindicat agrícola, ara Cooperativa
Agrícola. El 1917 s'hi havia fundat un cor.
El
poble de la Vilella Alta
El poble de la Vilella Alta (327 m d'altitud) es troba aturonat a l'esquerra
del riuet d'Escaladei. L'edifici més notable és l'església
parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle
XVIII, d'estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres
naus, amb cor i campanar incorporat. A l'interior de les naus es conserven
part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció,
sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l'església es conserva
també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents
d'aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. Hi
ha un centre públic de EGB amb 11 alumnes (1988). També hi
funciona una emissora de ràdio, Ràdio Vilella Alta, i diverses
associacions, la Veritable
Aliança i la Societat Recreativa i Cultural de la Vilella Alta.
Hi ha una pista polisportiva i una banda de música. La festa major
se celebra el dia 13 de desembre en honor a la seva patrona, santa Llúcia.
El dia 18 de gener se celebra la segona festa major en honor a santa Prisca,
i el 25 de juliol s'hi fa la festa d'estiu durant tres o quatre dies. És
tradicional celebrar, a la vigília de Reis, una cavalcada i un repartiment
de joguines entre la canalla. A l'agost es fa un aplec de sardanes al poble,
i aprofitant que el jovent es confirma, és típic acudir al
santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops)
entorn al dia 15 del mateix mes.
Era fill del poble el pintor
Ramon Vinyes i Vinyes, paisatgista i autor de retrats, de to menor, lligat
als corrents modernistes.
La
població
Les
primeres dades de població ( vilellaltencs) són del 1497,
que foren registrats 15 focs, 17 el 1515 i 18 el 1563. Ja el 1718 el poble
tenia 110 h, i un any després es feia constar que es tractava d'un
lloc de població aglutinada i situada en un lloc de molt mal terreny.
El 1787 la població havia ascendit a 395 h, i ja tenien parròquia
pròpia. El creixement demogràfic trobà la màxima
plasmació amb la construcció de l'església en un extrem
del poble i l'aparició davant seu de l'anomenat Carrer Nou. Al segle
XIX, després d'una sotragada durant les primeres dècades,
es produí un nou creixement demogràfic; el 1830 hi havia
292 h, 349 h el 1842, 590 h vint anys després, i s'assolí
la màxima fita demogràfica el 1887, que es registraren 670
h. L'arribada de la fil·loxera el 1894 provocà la caiguda
definitiva de la població, que passà a tenir 543 h el 1897,
470 h el 1910, 311 h vint anys després, 258 h el 1950 i 188 h el
1970. Durant els últims quinze anys la població ha continuat
minvant; així, el 1975 es registraren 168 h, i 147 h el 1981. Els
136 h registrats el 1991 confirmen la tendència del retrocés
demogràfic, la qual cosa significa un progressiu envelliment. Actualment
més del 25% dels habitants superen els 65 anys, percentatge que
contrasta amb el 16% que representa la població de menys de 14 anys.
La manca de població jove pot ampliar durant els pròxims
anys aquestes diferències d'estructures que han estat afavorides
per la manca d'una empenta econòmica. La densitat de població
és de 25,90 h/km2.
Dades
bàsiques: Consell
Comarcal del Priorat
Text: Enciclopèdia
Catalana
Fotos: Altanet.org,
PrioratDigital
Muntatge pàgina:
PrioratDigital
|