La història
El lloc de Margalef fou ocupat possiblement després de la caiguda de Siurana. Fou repoblat pel cavaller Ramon Sabater i els seus, d'acord amb Arbert de Castellvell; el petit nucli de població que formaren no degué acabar d'arrelar, i per aquest motiu, i perquè s'impulsés amb més empenta el repoblament, el 17 d'abril de 1200 el rei Pere I donà a Gombau de Santaoliva, bisbe de Tortosa, i a la seva església, el lloc de Margalef, amb el seu terme i pertinences, per repoblar-lo en lliure alou, tal i com l'havien rebut Ramon Sabater i els seus primers pobladors. Aleshores el lloc fou incorporat a la baronia episcopal de Cabassers. El 1413 Francesc d'Erill, partidari de Jaume d'Urgell, féu retirar fins a Torregrossa les tropes fidels a Ferran I. El 1431 la Generalitat, a proposta del bisbe de Tortosa, senyor del lloc, donà facilitats als paraires per anar a dur la llana a "amolinar (...) tenyir e aparellar" a Margalef. El bisbe es comprometia a convertir en molí draper el molí fariner dit de la Cova de n'Espills i a construir-ne un altre, a la vora del riu de Montsant, fent-se càrrec de totes les despeses. La Generalitat autoritzava tothom del Principat a anar-hi i es comprometia a tenir allí mateix un funcionari per a cobrar els drets de la bolla i del segell. El projecte devia reeixir, ja que el 1463 Joan II ordenava al batlle del lloc que perseguís Ramon Vilau, que fonia bolla falsa. El 23 d'abril de 1810, vora el poble, el general Suchet infligí una important derrota a O'Donnell. El 1952 fou fundada la Cooperativa Agrària.
Tornar al començament de la pàgina

El poble de Margalef
El poble de Margalef (378 m d'altitud) és situat a la dreta del riu de Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i estret de la vall del riu provoca que sovint es vegin roques que emergeixen del sòl dels carrers, i ha inspirat la corranda popular que diu "Margalef en un forat". Al poble hi ha alguna casa modernista i altres amb dovelles, però l'edificació més notable és l'església de Sant Miquel, arrapada a la roca, neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus. Té cor i campanar incorporat a l'estructura de l'edifici. Cremada el 1936, es veuen encara algunes restes de les primitives pintures murals. Sota l'església, a la zona dita del Perxe, amb una llarga porxada, hi ha les cases que la tradició assenyala com les més antigues del poble (Ca Calbet és del 1570). Hi ha un centre públic de EGB amb 12 alumnes (1988). El poble té una biblioteca municipal i la Societat Cultural i Recreativa l'Harmonia, inaugurada el 1970, que depèn de l'Ajuntament i s'encarrega d'organitzar sessions de cinema setmanal, actes de la festa major i la cavalcada de Reis. Hi ha també una associació de jubilats, una cooperativa agrícola i una societat de caçadors. Cal esmentar un hostal de dues estrelles anomenat els Tres Pins. La festa major se celebra el 6 d'agost i dura tres dies. El 27 de setembre se celebra la festa de Sant Miquel, en la qual es fan diferents actes de caire religiós i aplecs sardanístics, a més d'altres actes festius. Tornar al començament de la pàgina

Altres indrets del terme
Dins una enorme espluga al vessant septentrional de la serra de Montsant hi ha l'ermita de Sant Salvador de Margalef, construïda al segle XVI. És un edifici refet després de l'incendi del 1936, amb una nau i cor. Al costat té la casa de l'ermità, arruïnada, i una font que mai no ha cessat de brollar. 
Pel terme hi ha nombroses coves i avencs, entre els quals es destaquen els cinc avencs de l'Aurefí, de gran fondària, i la cova de la Taverna, de grans dimensions i amb tolls d'aigua. 
En diferents balmes, dites coves per la gent del país, utilitzades en temps moderns com a cabanes o corrals, tancades amb parets de tàpia, s'han trobat tallers de sílex. Les més importants són l'abric o cova del Filador o del Vilar, anomenada així perquè al segle XIX hi havia un filador de seda. A l'interior i a l'entorn s'han trobat moltes restes de sílex, que converteixen el jaciment en un dels més importants del paleolític superior de Catalunya, ja que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític en les seves fàcies fins al neolític inicial. Fou excavat per S. Vilaseca entre els anys 1930 i 1960, de forma intermitent, i d'ençà del 1979, per J.M. Fullola; la dels Colls, la Solejada, la del Roger, la del Mas de n'Arquers, la de la Terra i la de l'Olla, en totes les quals la major part del sílex es troba a flor de terra. Recentment s'ha trobat un nou taller de sílex a l'hort de la Boquera. Pel terme s'han trobat també puntes de fletxa de bronze. Tornar al començament de la pàgina

La població
Les primeres dades de població ( margalefans) es remunten al moment que el poble tenia 10 focs el 1378, de nou 10 el 1497, 11 el 1515 i 11 també el 1553.
Al segle XVIII consta amb 7 cases el 1708, amb 8 i un terme de dues hores de tomb el 1716, amb 16 el 1763 i amb 18 el 1773; amb 38 h el 1716 i 174 h, ja amb parròquia, el 1787. Va créixer considerablement en les primeres dècades de la segona meitat del segle, i el 1887 assolí la seva màxima fita demogràfica amb 641 h. A partir d'aquest moment, i coincidint amb l'arribada de la fil·loxera, la població començà a davallar. El 1900 el total era de 591 h que, amb tot, vint anys després solament s'havien reduït a 554 h; el 1940 encara tenia 514 h. L'autèntica minva demogràfica es produí durant els anys de la dècada del 1950. El 1960 la població censada era justament la meitat de la del 1920. Durant els últims vint anys la població ha continuat minvant, el 1970 foren registrats 245 h, i cinc anys després tan sols foren empadronats 207 h. El 1981 foren censats 170 h, i el 1986 el padró registrà una població de 165 h. El 1991 el total de la població era de 148 h. De fet la precarietat econòmica de la zona ha estat la causa generadora de l'abandó massiu, especialment en èpoques de crisi, i aquest abandó ha afectat de manera directa la població jove. L'estructura d'edats de la població indica un elevat percentatge del grup de més de 65 anys, amb el 25% del total i un nombre reduït del grup de joves, el 13%, cosa que confirma el procés d'envelliment esmentat. L'actual densitat de població és de 4,27 h/km2. Tornar al començament de la pàgina