La
Figuera
Dades
bàsiques: Població: 125 habitants. Altitud: 576 m. Gentilici:
Figuerencs
Situació
i presentació
El
terme municipal de la Figuera, de 18,73 km2d'extensió, es troba
a l'extrem de ponent de la comarca. Limita amb Cabassers (N), la Vilella
Baixa, el Lloar (E), el Molar (S) i la Torre de l'Espanyol (W), aquest
últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d'Ebre. És
situat a la dreta del riu de Montsant (que en forma el límit septentrional),
al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant
de les dels rius de Siurana i l'Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar
(640 m), a l'extrem de llevant (damunt el Lloar i la Vilella Baixa), i
el punt culminant del tossal de Sant Pau (617 m) al sector N, al límit
amb Cabassers, que continuen vers el NE la serra del Tormo de la comarca
veïna. Al riu de Montsant va a parar el petit barranc de l'Engolidor,
mentre que discorren vers l'Ebre i el riu de Siurana els del Muralló,
de Marga, dels Horts, de les Freixes i de Llangostets.
El
poble de la Figuera és l'únic nucli de població del
municipi. Una carretera local, procedent del Masroig i del Molar (que surt
de la N-420 de Reus a Gandesa) arriba a la Figuera i continua vers el N
tot bifurcant-se després en direcció a Cabassers i a la Torre
de l'Espanyol. Tornar al començament
de la pàgina
La
Història
El
poble existia ja en temps de la dominació àrab. Amb la repoblació
fou incorporat, entre el 1160 i el 1170, al territori de Cabassers; ja
s'esmenta la Figuera el 1161. El lloc va rebre carta de població
del bisbe de Tortosa el 1182. En aquest i en d'altres documents rep el
nom de Gibaldaber. Integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe
i del capítol de Tortosa, els comtes de Prades hi detingueren alguns
drets senyorials. El 1932 es fundà la Cooperativa Agrícola.
Tornar
al començament de la pàgina
El
poble de la Figuera
El
poble de la Figuera (575 m d'altitud) és en un lloc enlairat i de
bona vista, fet recollit per la corranda popular que afirma que "la Figuera
cau molt alta". El poble fou emmurallat i fortificat; s'endevina encara
alguna resta de la muralla, i la memòria popular conserva la situació
dels diversos portals; també els noms dels carrers ho testimonien:
el carrer del Portalet, carrer de la Muralla i el Castell. Al Castell,
la zona més enlairada del poble, al segle XVIII es construí
l'església, damunt l'antiga estructura defensiva. L'església
parroquial de Sant Martí és un edifici de dimensions considerables,
amb elements barroquitzants, sobretot a l'interior, de tres naus, cimbori
amb els plafons dels quatre evangelistes a les petxines, cor i campanar
incorporat a l'estructura. Els altars foren cremats el 1936. La rectoria
arredossada a l'església és datada al 1746. A l'Arxiu Municipal
es conserva l'important Llibre de les ordinacions de la vila de la Figuera,
redactat entre el 1310 i el 1734. Hi ha un col·legi públic
de EGB amb 12 alumnes (1988), una pista polisportiva i piscina. Han estat
creades l'Associació de Veïns, la Cooperativa Agrícola,
la Cooperativa de Consum la Figuerense, una associació de pares
i la Societat de Caçadors l'Atalaia.
El
15 de gener hom va a l'ermita de Sant Pau. El dia de Sant Isidre se celebra
una missa en honor al sant, i el cap de setmana posterior a la data s'organitzen
diversos actes i balls. Coincidint amb la diada de veneració de
la Mare de Déu de la Mola, el segon diumenge d'agost es fa un aplec
a l'ermita. D'altra banda, l'antiga festa major d'hivern que es commemorava
el dia 11 de novembre ha passat a ser un dia festiu en el qual no es realitza
cap acte especial. Tornar al començament
de la pàgina
Altres
indrets del terme
Dins
el terme trobem una casa de colònies i un refugi de muntanya que
pertany al Centre Excursionista de Tarragona.
Al
terme hi ha l'ermita de Sant Pau la Figuera, de molta anomenada, en un
lloc de molt bona vista. Al santuari, que fou cremat el 1936, es venera
la imatge de la Mare de Déu de la Mola. És situat al cim
del mateix nom, a ponent del poble i al límit amb el terme de Cabassers.
Al Mas de Soler s'ha trobat un jaciment de sílex. Vora el mateix
lloc hi ha les restes d'una antiga torre de guaita dita dels Moros.
Tornar
al començament de la pàgina
La
població
Als
primers recomptes de població ( figuerencs) els seus habitants figuren
junt amb els del Lloar en la majoria de les ocasions. La Figuera tenia
12 focs el 1378, 27 el 1515 i 24 de laics i un de capellà el 1553.
Conjuntament amb el Lloar tenia 90 h el 1718 i 590 h el 1787, quan la Figuera
consta ja com a parròquia. El 1830 tenia 237 h i 674 h el 1860,
i assolí la seva màxima demogràfica el 1887 amb 884
h; tot seguit l'acció de la fil·loxera provocà un
incessant i continuat corrent emigratori que encara subsisteix. La davallada
demogràfica ha estat un fet al llarg de tot el segle XX. El 1900
els habitants eren 622, menys que quaranta anys abans. Durant la postguerra
mundial el descens comportà una població que no superà
els 588 h, la qual encara havia de ser menor el 1940. El 1960 la població
s'havia reduït a la meitat respecte als habitants totals que hi havia
al començament del segle, a causa dels desplaçaments rurals,
que configuraven un incipient abandó del camp i del seu sistema
econòmic. Si més no, la població sembla estabilitzada
des de l'inici de la dècada del 1980. Al cens del 1981 la població
registrada era de 169 h, en el padró del 1986 foren enregistrades
141 persones, i el 1991 hi havia un total de 135 h. Aquestes fluctuacions
poden explicar-se com la conseqüència dels processos naturals
de la població, sobretot si tenim en compte que parlem d'una població
envellida, ja que més del 35% del total supera els 65 anys, i només
el 10% són menors de 14 anys. La densitat de la població
del terme és de 7,20 h/km2.
Tornar
al començament de la pàgina
Dades
bàsiques: Consell
Comarcal del Priorat
Text: Enciclopèdia
Catalana
Fotos: La
Figuera On-Line,
Altanet.org
Muntatge pàgina:
PrioratDigital
|