La Història
El poble existia ja en temps de la dominació àrab. Amb la repoblació fou incorporat, entre el 1160 i el 1170, al territori de Cabassers; ja s'esmenta la Figuera el 1161. El lloc va rebre carta de població del bisbe de Tortosa el 1182. En aquest i en d'altres documents rep el nom de Gibaldaber. Integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i del capítol de Tortosa, els comtes de Prades hi detingueren alguns drets senyorials. El 1932 es fundà la Cooperativa Agrícola. Tornar al començament de la pàgina

El poble de la Figuera
El poble de la Figuera (575 m d'altitud) és en un lloc enlairat i de bona vista, fet recollit per la corranda popular que afirma que "la Figuera cau molt alta". El poble fou emmurallat i fortificat; s'endevina encara alguna resta de la muralla, i la memòria popular conserva la situació dels diversos portals; també els noms dels carrers ho testimonien: el carrer del Portalet, carrer de la Muralla i el Castell. Al Castell, la zona més enlairada del poble, al segle XVIII es construí l'església, damunt l'antiga estructura defensiva. L'església parroquial de Sant Martí és un edifici de dimensions considerables, amb elements barroquitzants, sobretot a l'interior, de tres naus, cimbori amb els plafons dels quatre evangelistes a les petxines, cor i campanar incorporat a l'estructura. Els altars foren cremats el 1936. La rectoria arredossada a l'església és datada al 1746. A l'Arxiu Municipal es conserva l'important Llibre de les ordinacions de la vila de la Figuera, redactat entre el 1310 i el 1734. Hi ha un col·legi públic de EGB amb 12 alumnes (1988), una pista polisportiva i piscina. Han estat creades l'Associació de Veïns, la Cooperativa Agrícola, la Cooperativa de Consum la Figuerense, una associació de pares i la Societat de Caçadors l'Atalaia.
El 15 de gener hom va a l'ermita de Sant Pau. El dia de Sant Isidre se celebra una missa en honor al sant, i el cap de setmana posterior a la data s'organitzen diversos actes i balls. Coincidint amb la diada de veneració de la Mare de Déu de la Mola, el segon diumenge d'agost es fa un aplec a l'ermita. D'altra banda, l'antiga festa major d'hivern que es commemorava el dia 11 de novembre ha passat a ser un dia festiu en el qual no es realitza cap acte especial. Tornar al començament de la pàgina

Altres indrets del terme
Dins el terme trobem una casa de colònies i un refugi de muntanya que pertany al Centre Excursionista de Tarragona.
Al terme hi ha l'ermita de Sant Pau la Figuera, de molta anomenada, en un lloc de molt bona vista. Al santuari, que fou cremat el 1936, es venera la imatge de la Mare de Déu de la Mola. És situat al cim del mateix nom, a ponent del poble i al límit amb el terme de Cabassers. Al Mas de Soler s'ha trobat un jaciment de sílex. Vora el mateix lloc hi ha les restes d'una antiga torre de guaita dita dels Moros.
Tornar al començament de la pàgina

La població
Als primers recomptes de població ( figuerencs) els seus habitants figuren junt amb els del Lloar en la majoria de les ocasions. La Figuera tenia 12 focs el 1378, 27 el 1515 i 24 de laics i un de capellà el 1553. Conjuntament amb el Lloar tenia 90 h el 1718 i 590 h el 1787, quan la Figuera consta ja com a parròquia. El 1830 tenia 237 h i 674 h el 1860, i assolí la seva màxima demogràfica el 1887 amb 884 h; tot seguit l'acció de la fil·loxera provocà un incessant i continuat corrent emigratori que encara subsisteix. La davallada demogràfica ha estat un fet al llarg de tot el segle XX. El 1900 els habitants eren 622, menys que quaranta anys abans. Durant la postguerra mundial el descens comportà una població que no superà els 588 h, la qual encara havia de ser menor el 1940. El 1960 la població s'havia reduït a la meitat respecte als habitants totals que hi havia al començament del segle, a causa dels desplaçaments rurals, que configuraven un incipient abandó del camp i del seu sistema econòmic. Si més no, la població sembla estabilitzada des de l'inici de la dècada del 1980. Al cens del 1981 la població registrada era de 169 h, en el padró del 1986 foren enregistrades 141 persones, i el 1991 hi havia un total de 135 h. Aquestes fluctuacions poden explicar-se com la conseqüència dels processos naturals de la població, sobretot si tenim en compte que parlem d'una població envellida, ja que més del 35% del total supera els 65 anys, i només el 10% són menors de 14 anys. La densitat de la població del terme és de 7,20 h/km2.
Tornar al començament de la pàgina