La història
Cabassers és un lloc d'origen aràbic. Sota els sarraïns rebia el nom d' Avincabasser. Arran de la conquesta i la repoblació del territori pels comtes de Barcelona, Avincabasserfou incorporat al terme de Siurana, tot i que la seva ocupació fou força anterior a la de l'alterós castell que donava nom al terme. El 24 d'abril de 1149 Ramon Berenguer IV donà Avincabasser al monestir premostratenc belga de Santa Maria de Monteflabon, perquè hi construís una església i un convent amb el nom de Vallclara i amb l'ajuda dels comtes reis hi impulsessin ermitatges. El receptor fou Esteve de Flabemont, de la Lorena, que havia participat amb altres frares i cavallers en la croada contra Tortosa i Lleida. El succeí, al capdavant de la fundació, Frederic, que el 27 de desembre de 1158 traspassà el lloc al bisbat de Tortosa, sembla que perquè amb les seves rendes s'impulsés la construcció de la catedral; la donació fou confirmada per Ramon Berenguer IV el 2 de gener de 1159. Els premostratencs aleshores es dispersaren. Uns anaren a Bonrepòs i altres, amb Joan d'Organyà, a qui també ha estat atribuïda la donació, al capdavant, fundaren Bellpuig de les Avellanes. El 1160 el bisbe de Tortosa aconseguí d'ampliar el terme amb diverses cessions fetes per Arbert de Castellvell, ja senyor de Siurana. Aquest és l'origen de la baronia episcopal de Cabassers, de la qual formaven part, a més del poble que li donava nom, els actuals termes de la Bisbal, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. Els bisbes de Tortosa en mantingueren, fins a la supressió de les senyories al segle XIX, la jurisdicció i el cobrament de rendes. L'actual arquebisbe de Barcelona i anterior bisbe de Tortosa, Ricard M. Carles, ha estat el primer a renunciar l'ús del títol de baró.
Cabassers — Unicapceriia la carta de població de la Morera del 1170 i Cabezerel 1190— va rebre el 9 de maig de 1185 carta de població atorgada pel bisbe de Tortosa Ponç de Monells i el seu capítol, per la qual es concedia als seus habitants la possessió perpètua de les terres de conreu, els boscos i els prats del seu terme, autoritzant-los a dividir-les entre ells, mentre que els donadors es reservaven diverses heretats i els drets senyorials d'acord amb el costum del castell de Móra, que incloïa entre altres la justícia, el forn i els molins, a més dels delmes i les primícies. El poble es desenvolupà al llarg del segle XIII, i al començament del XIV ja tenia una estructura municipal consolidada, que es traduí bàsicament en un recull de costums i usos legals que a petició dels seus prohoms foren aprovats pel bisbe i el capítol de Tortosa el gener del 1310. El text havia estat redactat pel prior de la catedral de Tortosa, Bernat de Jardí. El 1303 Jaume II eximí els homes de la baronia de pagar l'impost del bovatge i el mateix rei donà al bisbe el mer i mixt imperi damunt de tots els llocs d'aquesta senyoria. El 1368 la baronia pagava delmes pel safrà, els cigrons, les guixes, els pèsols, les llentilles, la verema, les olives, les faves, les cebes, els alls, els porros, el cànem, el lli, els pollastres, els porcs i el blat, bàsicament. Entre el 1702 i el 1714 hi hagué un llarg plet entre el bisbe de Tortosa i el comte de Prades sobre la jurisdicció de la baronia de Cabassers, que finalment fou pronunciat, sembla, a favor dels primers, que veieren confirmats els drets a nomenar el batlle general amb els seus subalterns i l'exercici del mer i mixt imperi. A partir del decret de Nova Planta el batlle fou nomenat pel bisbe d'una terna proposada pel mateix ajuntament. Com a mostra del desenvolupament industrial del poble, Jaume Navars obtingué autorització del bisbe, el 1767, per a construir prop de la vila un molí de nocs pel qual havia de pagar un cens anual de quatre rals. El 1768 el bisbe autoritzà la transformació de l'esmentat molí en fariner, que passà a pagar un cens d'una barcella de blat. Al tercer quart de segle consta un metge al poble. Al llarg del segle XVIII hi són documentats músics, que actuaven pels pobles veïns.
A mitjan segle XIX tenia quatre molins de farina, dos d'oli i tres fàbriques d'aiguardent. A les escorrialles de la primera carlinada, el pretendent Carles V s'instal·là amb tot el seu exèrcit durant tres dies al poble, que restà esquilat. El pont de la carretera es construí entre el 1913 i el 1916. Tornar al començament de la pàgina

Indrets del terme
Damunt el riu de Montsant hi ha un notable pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, obra medieval pròpia d'un camí important i que la tradició ha volgut atribuir als romans (abans de ser anomenat Pont Vell era conegut com el Pont Romà). Al terme de Cabassers hi ha tres capelles: Sant Joan, Sant Roc i la Foia. La capella de Sant Joan és a tocar del poble; es tracta d'un edifici rectangular, sense gens d'interès. Sant Roc, a 1 km del poble i 460 m d'altitud, és construïda aprofitant una balma, el seu interior pertany al gòtic final, tot i que a la portalada consta 1594. Fins el 1872 tingué ermità. Actualment s'ha restaurat i s'ha construït una pista per a poder accedir-hi en cotxe. Hom hi celebra un romiatge tradicional el 16 d'agost, data en què se celebrava abans la festa major. L'ermita de la Mare de Déu de la Foia, dita també de les Neus arran de la visita que hi féu el 1873 la princesa Maria de les Neus, muller d'Alfons de Borbó, germà del pretendent Carles VII, havia estat anteriorment dedicada a sant Marc. La tradició pretén que l'indret recull la continuïtat d'un culte prehistòric. És a 3 km del poble i a 560 m d'altitud; era una petita capella amb atri fins que el 1844 s'aterrà l'atri i s'amplià la capella, tot convertint la primitiva en el presbiteri. El 1865 es construí un nou altar major i poc després s'arranjà la plaça de davant l'ermita. Sota seu hi ha una font de la qual raja un bon doll d'aigua a 14°C. Tornar al començament de la pàgina

Cultura: Les activitats culturals, el folklore i els fills il·lustres
Al municipi hi ha la Societat Cultural i Recreativa, que, entre altres activitats, organitza la festa major de la població i sessions de cinema i ball. Aquesta societat manté un local teatral amb capacitat per a 196 places, i recentment s'ha inaugurat una sala cultural polivalent a les seves mateixes instal·lacions. Cabassers també disposa d'un museu dedicat a reproduccions d'obres d'El Greco i un club de futbol. Hom publica la revista "El Sitjar". La festa major se celebra per sant Blai (3 de febrer). Altres celebracions importants són Sant Marc (25 d'abril), amb un romiatge a l'ermita de la Mare de Déu de la Foia, la festa de la Nativitat, el 8 de setembre, la festa de Sant Isidre (15 de maig), la festa a l'ermita de Sant Joan (el 24 de juny), l'aplec de la sardana (el quart diumenge de juliol), o la festa de Sant Nicolau, de celebració especial per a la quitxalla, que recorre el poble recollint el que els donen. Se celebrava el 6 de desembre, per bé que, en ser festa escolar actualment, s'ha traslladat al dia abans o després segons els anys.
Era fill de Cabassers l'entomòleg Longí Navàs (1858-1938), jesuïta, fundador el 1912 de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1916 i autor de diversos llibres i articles especialitzats. Tornar al començament de la pàgina