El terme municipal de la Bisbal de Falset, de 14,05 km2 d'extensió, es troba a l'extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d'Ebre i molt proper a les Garrigues. Limita amb Margalef (E), Cabassers (S), la Palma d'Ebre (W) i Flix (N), aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d'Ebre. És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori (589 m a les Costeres, que separen les aigües del riu de la Cana, ja a Flix, de les del barranc de les Coves Voltades; 511 m al Còdol, al límit amb Margalef; 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal), dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant (617 m a la serra de Llarg, trifini amb Margalef i Cabassers, o 516 m als Comellarots, al límit amb Cabassers). El riu de Montsant entra per llevant en direcció W-E i després de formar una ampla corba pren la direcció N-S; rep l'esmentat barranc de les Coves Voltades (al qual aflueixen altres barrancs com el del Torrent, de les Parades, etc.) per la dreta, al sector més trencat del territori, i altres de menys cabalosos per l'esquerra (com el dels Colls Baixos i el de la Cova d'en Benet). El poble de la Bisbal és l'únic nucli de població del municipi. Una carretera local procedent de Falset a través de Gratallops, la Vilella Baixa i Cabassers, passa per la Bisbal i continua per Margalef fins a trobar la comarcal C-242 de Reus a Fraga, al límit amb les Garrigues. De la Bisbal surt un brancal que porta vers la comarcal C-233 de Flix a Granadella. Tornar al començament de la pàgina

La història
La Bisbal formà part de la baronia episcopal de Cabassers, que depenia del bisbe i el capítol de Tortosa (d'on ve el nom de la Bisbal de Cabassers amb què fou anomenada). La població fou fortificada (no resten vestigis de l'estructura defensiva si no és en la toponímia local, que serva el nom del Portal). Els seus emprius ja eren esmentats per Ramon Berenguer IV. El 1811 el poble fou incendiat pels francesos i el 1849 el capitost carlí Borges hi féu afusellar quatre liberals. El 1917 es fundà l'Ateneu Bisbalenc, societat cultural i recreativa clausurada el 1939 i reoberta el 1950 amb el nom de La Paloma. El 1982 recuperà el seu nom originari. El 1952 es fundà la Cooperativa Agrícola. El 1960 hi fou instal·lada una estació meteorològica oficial. Tornar al començament de la pàgina

El poble de la Bisbal de Falset
El poble de la Bisbal de Falset (372 m d'altitud) es troba arrapat a la muntanya; d'aquí la corranda que recorda "la Bisbal en una roca". Conserva diverses cases amb llindes de pedra, la majoria del segle XIX. L'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és de la fi del segle XVIII, d'estil neoclàssic amb alguns elements barrocs, de tres naus, amb cor, cúpula al creuer i capella del Santíssim adossada en època posterior. Durant la guerra del Francès els napoleònics hi calaren foc. El campanar, adossat, porta la data del 1770 a la llinda. A la fornícula, d'aire barroc, de damunt la portalada es conserva una imatge antiga força mutilada. Els altars i l'arxiu foren cremats el 1936. Hi ha un centre estatal de EGB amb 20 alumnes (1988), a més d'instal·lacions esportives municipals. L'Ateneu Bisbalenc disposa de servei de cafeteria i cinema, i d'ell depèn la biblioteca creada el 1982. Hi ha un teatre fundat el 1940, el Teatre de l'Ateneu Bisbalenc, i el 1986 fou fundada la més jove de totes les associacions constituïdes al poble, el Grup Coral Bisbalenc. Altres associacions són la Cooperativa Agrícola del Camp, l'Agrupació de Defensa Forestal, la comunitat de regants Recs del Montsant i la Societat de Caçadors del Montsant. Vora el poble hi ha una cova de considerables dimensions on es venerava, en una capella troglodítica, santa Llúcia; abandonada el 1936, es féu funcionar com a hospital militar el 1938. S'ha restaurat recentment i cada any, el segon diumenge d'agost, el poble hi va en romeria. La festa major se celebra el 8 de setembre en honor a la Nativitat de la Mare de Déu, i l'Ateneu s'encarrega d'organitzar bona part dels actes. També s'hi fa festa el primer diumenge de març per celebrar l'anomenada festa de l'arbre, i el 15 de maig per Sant Isidre, els actes de la qual són a càrrec de la Cooperativa Agrícola. Tornar al començament de la pàgina

La població
Els primers documents que ens remeten dades de població ( bisbalencs) ens indiquen que el poble de la Bisbal de Falset tenia 8 focs el 1378, que ascendiren a 16 el 1497, 14 el 1515 i 13 de laics i 1 d'eclesiàstic el 1553. Al llarg del segle XVIII consta amb 9 veïns el 1708, 24 i un terme de dues hores de tomb el 1716, i 25 el 1763 i el 1773. Els habitants passaren de 51 el 1719, quan es fa constar que la seva terra és de molt mala qualitat, a 233 el 1787, quan ja tenia parròquia pròpia. Al segle XIX tenia 23 veïns el 1819 i 34 el 1842, mentre que els habitants passaven de 174 el 1830 a 116 el 1842, 643 el 1857, 757 el 1877, 837 el 1897, quan assoleix la seva màxima de població tot i que el 1895 hi havia arribat ja la fil·loxera. El 1900 tenia 749 h, 832 h el 1910, quan inicia la davallada, que encara no ha acabat: 707 h el 1930, 611 h el 1950 i 445 h el 1970. El 1975 havia baixat a 385 h i el 1981 a 323 h. Els últims anys la població sembla haver-se estabilitzat; el 1986 foren registrats 311 h i el 1991 el nombre d'habitants baixà a 266. Tornar al començament de la pàgina