El Parc Natural està format per un total de 9.192 hectàrees, i es el tercer parc de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. El Parc Natural del Montsant integra els municipis de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, Margalef i la Figuera, tots ells pertanyen a la comarca del Priorat.

Estan previstes una sèrie d’actuacions com la creació del Centre d’Activitats de Muntanya i del Centre de Visitants del Priorat, la reforma de Casa Abadia com a alberg juvenil i punt d’informació del parc, la millora de les fonts del Montsant i el condicionament dels itineraris ambientals i de les zones de lleure. 

Entre congostos i barrancs

El Montsant forma part d'una via d’unió entre el sistema ibèric i el Prepirineu. L’elevada diversitat biològica que aplega es veu propiciada per un particular relleu caracteritzat per un seguit de cingles, congostos i barrancs, que dificulten l’accés a l’interior de l’espai i preserven el seu aïllament. 

El paisatge vegetal es defineix clarament per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural. L’espai vegetal es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar, que predominen en la major part de la zona, i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra. Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.

El Montsant, conjuntament amb el massís dels Ports, és un dels reductes faunístics de més
importància de les comarques meriodionals catalanes. Cal remarcar l’àrea que se situa a l’entorn del riu Montsant, que constitueix una àrea de gran diversitat, representativitat i singularitat d’animals on es pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada, l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu, s’hi troben peixos com el barb
comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.

Pel que fa al relleu, el Montsant en alguns indrets s’assembla molt al modelat montserratí, amb elevades cingleres i monòlits de formes singulars que sovint reben noms específics, fruit de la imaginació popular (els Tres Jurats, la Cadireta, el Cap de Mort, el Bisbe...). En alguns trams dels congostos, s’han format profunds gorgs (localment anomenats cadolles) de gran bellesa i espectacularitat, destacant les anomenades Cadolles Fondes, al terme d’Ulldemolins. Cal esmentar, també, el gran nombre de fonts existents i la gran quantitat de coves i avencs que s’han format, que a més del seu interès hidrogeològic i faunístic, són indrets privilegiats des del punt de vista esportiu.

El Montsant és també un espai amb un important patrimoni arqueològic i arquitectònic. Les troballes arqueològiques fetes arreu de les serres de Montsant deixen constància de l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori. Els importants jaciments de sílex de la serra i de la vall del riu Montsant han atret el poblament com a mínim d’ençà del Magdalenià i són abundants els testimonis arqueològics des d’aquella fase del Paleolític fins a l’època romana. La màxima concentració de restes prehistòriques se situa als repeus de les cingleres del Triàsic i al fons de les capçaleres dels rius del massís. Pel que fa al patrimoni arquitectònic dels temps medievals ençà, cal remarcar les ruïnes de la Cartoixa d’Escaladei a la Morera de Montsant, així com moltes altres restes de construccions des del segle XIII al XVIII.